"Per parlar cal escoltar"

Carme Sánchez és psicòloga clínica, sexòloga i mare del Pau, d'11 anys. Viuen a Castelldefels. Treballa a l'Institut de Sexologia de Barcelona i col·labora en programes com 'Els matins', de TV3. És coautora del llibre 'Sexo joven' i ara en prepara un altre sobre el sexe a la tercera edat

Quan encara era nadó, recordo un moment curiós. M'havien demanat que anés a presentar un llibre i hi vaig anar amb el nen. Així que vaig estar parlant sobre fantasies sexuals amb un nen dormint als braços.

Explica'm algun altre moment curiós.

Quan era regidora de l'Ajuntament de Castelldefels vaig casar dos dels meus millors amics i va ser molt bo perquè el meu fill devia tenir cinc anys i no ho acabava d'entendre. "Es casa cadascú amb una noia?", em deia. I, si es casen tots dos, qui vindrà vestit de núvia?

Què et preocupa, de ser mare?

Com a totes, em preocupa equivocar-me. Quan prens una decisió sobre la teva vida i t'equivoques, mira, tu ho has decidit. Però has de prendre moltes decisions que afecten el fill. Per exemple, jo el veia molt mogut i el vaig apuntar a dansa. Li encanta la dansa. Però, què passa?, doncs que a l'escola de dansa només hi van nenes. Així que al final ho vam deixar estar. Després va fer tenis i ara fa rugbi, que és força diferent del futbol. Hi ha un altre ambient.

Com és l'ambient del futbol?

Hi ha pares que es pensen que el seu fill és Messi. He vist actituds molt poc saludables. De vegades tot és massa competitiu, massa agressiu, amb insults. El rugbi és diferent, i el que se'n diu tercer temps està molt bé, que és que quan s'acaba el partit tots els jugadors comparteixen coses per picar o begudes.

Què has volgut fer diferent de com et van educar?

Doncs tot el que té a veure amb la igualtat de gènere. Una frase que em feia molta ràbia sentir era: "Si fossis un nen no hi hauria cap problema". Jo em rebel·lava contra això. Per què no podia fer el mateix? Era dur acceptar que si hagués estat un noi podia arribar a casa més tard. I ho vaig fer passar malament a la meva mare, tot i que ara la disculpo, perquè estava convençuda de fer el que havia de fer. Però potser si la meva germana i jo som tan feministes és perquè vam rebel·lar-nos contra aquesta manera de pensar.

Hi havia la mentalitat que amb les noies calia ser més prudent.

I encara no ens hem tret de sobre aquest prejudici. Molta gent pensa que les noies necessiten més protecció. L'altre dia parlava amb una amiga que em deia que jo podia estar més tranquil·la perquè tenia un fill. Què vols dir? Una noia pot quedar embarassada, però el problema també serà per al noi, que haurà de fer de pare. És un problema per a tots. Per tant, cal usar preservatiu. Això és important. Els pares hem de saber que l'educació sexual no predisposa a tenir relacions abans, sinó a tenir-les de manera responsable.

Com es parla de sexe amb un fill?

El millor és parlar-ne quan sorgeix el dubte, quan apareix el tema a la televisió o en alguna notícia. Allò de voler parlar-ne de manera solemne i seriosa com si fos un tema molt delicat és una estupidesa. Cal intentar parlar-ne de la manera més espontània possible.

Amb els fills més grans, com es crea la complicitat necessària?

Doncs mossegant-te la llengua. Per parlar cal escoltar. Si vas interrompent el teu fill per dir tot el que consideres important, no l'escoltes. Deixa'l parlar encara que et digui coses que ja saps. Tenim massa tendència a adoctrinar i és un error.

De què heu parlat últimament?

L'altre dia ve i em diu que algú li havia explicat què era una dominicana. Però jo no sabia què era una dominicana. Potser és que havia aparegut una nova pràctica sexual i jo no ho sabia. Així que em va explicar que consistia que l'home posava el penis entre els pits de la dona. "Fill, això no és cap dominicana, és una cubana".