Aquestes darreres setmanes s’ha parlat molt de la llengua que utilitzen els nostres alumnes. L’estudi promogut per la Plataforma per la Llengua ha generat certa polèmica per la manera com s’ha fet i també pels resultats, que mostren clarament que la llengua que fan servir és el castellà, mentre que el català, en la majoria dels casos, és purament anecdòtic. Doncs bé, la meva experiència en catorze anys de fer classes de català a secundària a la zona del Vallès Occidental em permet corroborar el que diuen aquests estudis. Als patis on treballo sento sempre el castellà (també a classe) i alguns cops l’àrab o el xinès, si aquells alumnes tenen costum de parlar en les seves llengües d’origen. El català, tot i que en teoria és la llengua d’aprenentatge, no el parlen pràcticament mai, i segons en quins municipis, mai.
Això és així, i que consti que ja ho havia explicat en algun article. La realitat, en aquesta zona, és monolingüe, i és molt difícil canviar-la. Sempre he parlat de l’enorme dificultat que a secundària els alumnes se m’adrecin en català. El sistema cada any aprova, i fins i tot gradua, alumnes que no tenen prou domini de la llengua catalana (ni de l’anglesa). Molts es passaran l’ESO gairebé sense pronunciar ni una frase en català que no sigui simple, i evidentment és fàcil suposar que més enllà de les aules, en la vida privada i laboral, seguiran amb els mateixos hàbits. La força del castellà és inqüestionable. Està entre les tres llengües més parlades del món, i les pel·lícules, la música o les xarxes socials tenen una oferta a nivell global impossible de competir-hi per al català.
Els estudiosos de les llengües saben que el bilingüisme és només un procés transitori que acaba amb la substitució d’una de les dues llengües en contacte, la més feble. He defensat sempre que he pogut la importància de saber com més llengües millor, les que ens amplien el món però també les que tenen un valor patrimonial, cultural i sentimental. El català, tot i les dificultats, segueix competint per ser una llengua útil. Que la seva vida s’allargui tant com puguem depèn justament d’això, del fet que ens proposem estimar-la i utilitzar-la.
Curiosament els alumnes que més se m’adrecen en català, indistintament de la seva llengua materna, fan batxillerat. Crec que aquí podríem iniciar un debat interessantíssim.
