Santiago entra a cavall a les aules

Santiago, amb barret de bandoler, entra a cavall en un institut de secundària i avança al galop pel corredor arrencant els cartells d’una campanya de promoció de la copa menstrual que han fet els alumnes de 4t d’ESO. A l’entrada de la biblioteca, els de literatura castellana de segon hi han penjat tot de frases de Lorca, l’autor que estan treballant, i Santiago estripa d’una revolada, mentre deixa anar un crit de ràbia, un cartell que diu: “ Sólo hombres he conocido. La normalidad no es ni lo tuyo de conocer sólo a la mujer, ni lo mío ”. Aleshores s’aventura escales amunt. El cavall rellisca, però Santiago s’imposa i el fa seguir fins al replà, on hi ha un mural en forma d’arbre que mira d’explicar l’evolució dels homínids. Santiago l’estira per una branca, el desenganxa i l’humilia arrossegant-lo per terra. El galop del cavall trenca el silenci. Al taller d’audiovisuals estan projectant un vídeo d’educació sexual. Santiago renega en veure que una vagina omple tota la pantalla mentre una veu de dona parla del clítoris i del punt G. Sense baixar del cavall, Santiago desenfunda la pistola i dispara cap al projector a través del vidre de la porta. La vagina desapareix, la professora cau desmaiada, els alumnes corren a ocupar-se’n i Santiago ja entra en una segona aula on una professora de cabellera esbullada parla amb entusiasme dels materialistes. A la pissarra, Santiago llegeix, angoixat, els noms d’Heràclit, Demòcrit, Epicur i Lucreci. Travessa la paret com un fantasma, fa saltar el cavall sobre la taula de la professora, que es refugia a sota, i amb una gran traça torna a fer saltar el cavall i aconsegueix que esborri la pissarra amb el frec del cos. Després de recórrer tot el centre cridant “ ¡Santiago y cierra España! ” des del cavall emblanquinat de guix, Santiago entra a la biblioteca i tira per la finestra els llibres que li semblen intrusius per a la consciència i la intimitat dels alumnes. Finalment entra a la sala d’actes i s’enfronta amb la parella de mossos d’esquadra que imparteixen un curset sobre la violència masclista.

El més probable és que el somni dels uns, i malson dels altres, no es faci mai realitat. És cert que aquestes idees reaccionàries i populistes acaben contaminant altres partits. Però també és cert que reforcen la democràcia i la llibertat a les aules. Tant entre els professors com entre els alumnes.