Seguir acompanyant les emocions
El curs passat vam parlar molt d’acompanyament emocional. Amb la pandèmia i el confinament moltes emocions personals i col·lectives es van desbordar. L’emergència emocional va anar creixent paral·lelament a la vírica i ens vam fer més conscients que necessitem espais, temps i recursos per calmar i reconduir saludablement les emocions ingrates que ens toca viure, en moments com l’actual i en qualsevol moment crític, així com per reparar trencadisses emocionals diverses que requereixen ser ateses adequadament.
Tant se val el que passi enguany i com sigui aquest curs. Les emocions s’han de seguir acompanyant i no només per evitar que el malestar derivat d’aquesta situació tan incerta, adversa i emocionalment estressant ens superi i ens desbarati la salut mental. També, i bàsicament, perquè atendre i entendre les nostres emocions és un factor primordial de salut i benestar, que a més a més afavoreix la motivació i l’aprenentatge. La raó principal per fer-ho no han de ser les xifres creixents de trastorns mentals, reconegudes per l’OMS i altres organismes. I no ens ha de preocupar només l’augment de casos diagnosticats. També hem de tenir cura del patiment emocional invisible que hi ha en molts infants i adolescents i que pot acabar desembocant i expressant-se en símptomes, excessos, addiccions o desajustos diversos, si no és oportunament acompanyat.
El repte que se’ns continua plantejant és com fer un bon acompanyament des de casa i des de l’escola. Com facilitar i acollir l’expressió de qualsevol tipus d’emoció i com detectar si cal algun tipus de tractament terapèutic o d’ajut professional addicional. L’obsessió perquè tot sigui agradable, per convertir-hi el que no ho és i per enfocar-nos només en la part positiva de les coses ens pot portar a intervencions educatives, sens dubte benintencionades, adreçades a minimitzar, a contrarestar o a passar de puntetes pel que ens resulta ingrat o dolorós i ens supera. D’aquesta manera no només es va acumulant un pòsit ingent de dolor emocional que pot ocasionar trastorns diversos, també impedim les possibilitats adaptatives, d’autoconeixement i autosuperació que les situacions adverses ens brinden. Convé, doncs, tenir presents alguns dels requisits d’un bon acompanyament. En parlarem el pròxim dia.
