27/06/2020

Risc zero per a mi i no per als altres

2 min

Està clar que les situacions d’incerteses generen por. La sentim dins nostre i ens genera un estat de tensió i alarma que ens porta a mirar d’evitar aquest risc extremant les precaucions. Té lògica. Però hem de tenir present que no vivim aïllats i, quan fem una mirada cap a l’exterior, ja sigui pròxim o més llunyà, podem veure que de riscos sempre n’hi ha i que, a més, poden afectar altres persones. És aleshores que hem de decidir com ens posicionem. Si el que fem és generar por, tancament i més prevenció de la que cal, estem transmetent aquesta actitud a la canalla. I ells i elles, en lloc de saber cuidar-se i tenir prudència, es tancaran i es bloquejaran.

En situacions alarmants o excepcionals (com la pandèmia de coronavirus, per exemple) tornem a sentir aquest risc a la pròpia pell, perquè hi ha més incertesa i no està tan clar com evitar-lo, malgrat que hi hagi indicacions de com minimitzar-lo. Lògic també. Un cop més, ¿com hem de reaccionar? La idea fonamental és que cal transmetre serenitat i explicar que viure comporta riscos (el risc zero no existeix). Reforçar la por no afavoreix que es pugui assumir la vida amb tot el que comporta: incerteses, però també serenor que eviti un tancament en la nostra torre d’ivori. Perquè, malgrat tot, la vida continua.

En tot cas, aquestes situacions excepcionals ens poden servir per obrir més els ulls i començar a entendre les dificultats de molts col·lectius; per exemple, els que estan atrapats per guerres, per la immigració forçada o que tenen dificultats per viure, col·lectius que estan assumint uns riscos molt alts i que tenen menys mesures de prevenció que les que podem tenir nosaltres. Així doncs, ens cal serenor per educar la canalla de manera que pugui entendre que estem en una societat en què no hi ha d’haver bombolles que permetin que ens tanquem i que hi visquem una vida virtual mentre ens aprofitem de la feina d’altres persones. Hem d’anar construint amb els nostres infants una mirada de més comprensió del món que ens envolta per afavorir unes actituds de més solidaritat. Cal obrir-nos al món i deixar de veure els altres com a enemics o perills pròxims. Cal sortir per fer canvis reals que portin a evitar la injustícia i deixar de pensar únicament en el nostre benestar. Només així evitarem una paranoia que ens pot immobilitzar i dificultar la vida en societat.

stats