HORMONES, GUIX, ETC.

Tot el que ens porten els reis

Lapònia, una comèdia escrita per Cristina Clemente i Marc Angelet, va de dos matrimonis que viatgen per Finlàndia amb els seus fills. La cosa es complica quan un dels nens li explica a l’altre que el Pare Noel és una mentida que expliquen els adults perquè els nens es portin bé. Si teniu sort encara la podreu veure, ja que estan de gira pel país. La proposta representa molt bé aquesta mena de pares que volen evitar l’educació que van rebre -que els sembla plena de mentides, de veritats a mitges i d’ocultacions- i decideixen que no es poden explicar mentides als nens. Molt recomanable.

Però ¿els Reis són una mentida? Hi ha psicòlegs que opinen que la fantasia del Pare Noel o dels Reis és, per als nens, una mena de ritual iniciàtic que els acompanyarà, quan comencin a raonar, a entrar en el territori de la realitat. I, alhora, té una altra funció: convida els pares a fer el sacrifici de no ser gratificats per la seva generositat.

Per a algunes criatures, la descoberta de la veritat pot representar un desencís en relació als pares: “M’han estat enganyant”. Però, en general, constitueix un pas important en una maduració que es va produint a poc a poc. Per fases. Tots hi hem passat. Primer, creiem que els tres personatges de les carrosses són els Reis de veritat. La nit de Reis estem convençuts que entren a casa. Amb el temps, comencem a pensar que no són de veritat. Aleshores decidim que són una mena d’intermediaris connectats d’alguna manera amb els Reis veritables. És a dir, ens construïm una fantasia a mig camí de la veritat. I quan la realitat s’imposa sentim, a més d’una certa desil·lusió, l’orgull de pertànyer al grup dels iniciats. Em sembla que els que fan cagar el tió tenen més aviat aquest contacte amb la realitat, perquè l’engany és menys sofisticat. Però, encara que deixin de creure en el tió, segueixen creient en els Reis.

¿Sense Reis no faríem aquest procés? Segur que sí, perquè la consciència de la vida i la mort també ens arriba cap als sis o set anys. Però els Reis fan la funció d’un mite que simbolitza perfectament aquest pas. En aquests temps en què, gràcies a la xarxa, hi ha teories per a tot, no falten psiquiatres i psicoanalistes que proposen explicar els Reis com una tradició, com els contes, i d’altres que consideren els Reis com un mite terapèutic. Ara teniu un any per pensar-hi. Bon any!