La realitat de la fira de joguines més gran del món
BanyolesLa setmana passada vam ser a Nuremberg, a la fira de joguines més gran del món (2.300 expositors de 71 països diferents), i potser la més plena de contrastos, amb 14 pavellons temàtics. S’hi poden trobar des de nines i peluixos fins a joguines tecnològiques, passant per bicicletes, jocs de construcció i materials per a la primera infància. Una cita ineludible per al mercat de la joguina.
Però la quantitat no es tradueix en qualitat
Tot i la seva magnitud, hi ha un aspecte que no canvia: la majoria de joguines que s’hi presenten no són, des del nostre criteri, adequades per als infants, ja que no responen a les seves necessitats reals. Els motius són diversos: perpetuen estereotips de gènere –fins i tot els presentadors i animadors de la fira, a les xarxes, fan presentacions en què la noia juga amb coses roses i el noi amb coses blaves–, d’altres prioritzen el soroll i l’impacte visual abans que el joc, i una gran part són de baixa qualitat i amb poc recorregut.
La nostra manera de seleccionar
Busquem joguines que posin l’infant al centre. Materials que fomentin el joc autònom i l’exploració i que responguin a les seves necessitats reals. Potser els nostres criteris poden semblar estrictes, però per a nosaltres són simplement l’essència d’una joguina ben pensada. I no hauria de ser una qüestió d’exigència, sinó de responsabilitat per part de qui les fabrica, les ven i les compra.
Quan les modes eclipsen la qualitat i les necessitats dels infants
El mercat de la joguina, com si es tractés de la moda, està obsessionat amb la novetat. Cada any apareixen productes que segueixen les modes del moment, i no ens referim només a les tecnològiques amb llums, sons i funcionalitats que es consumeixen ràpidament i caduquen encara més de pressa. També amb les joguines de fusta comença a veure's una tendència de colors i estètica que canvia cada cert temps.
La sostenibilitat continua sent una assignatura pendent
En una època en què es parla tant de sostenibilitat sobta veure com encara la majoria de joguines es fan amb plàstic de baixa qualitat o amb fustes de dubtosa procedència i que els embolcalls sovint estan sobredimensionats al contingut. Poc es pot esperar de les joguines quan les marques, per decorar el seu estand, fa servir globus que ben segur acabaran al mar. La indústria de la joguina sembla anar amb retard en aquesta qüestió, i més quan, considerant que s'adreça a un públic infantil, hauria de liderar un canvi educatiu cap a materials més responsables.
Petites troballes que donen sentit
Tot i el panorama general, sempre hi ha petits oasis dins la fira: fabricants compromesos amb el joc de qualitat, la bellesa i la sostenibilitat. Aquests són els que venim a buscar. Perquè la nostra feina no és només seleccionar joguines, sinó reivindicar el joc com un dret i recordar que una joguina no és un simple objecte de consum, sinó una eina que acompanya el creixement, l’expressió i la imaginació dels infants.
Conclusió
No té sentit que, per posar a la venda una joguina, s’hagin de fer proves superestrictes de laboratori respecte a la seguretat física i que, en canvi, ningú es miri tot allò de què parla el producte. Els mateixos laboratoris haurien d’aturar una joguina si promou estereotips de gènere o el sedentarisme o si menysté les capacitats d’un infant o vulnera el seu dret a la bellesa. No hauria de ser un sector legislat? Igual que aprovem un carnet de conduir, els fabricants de joguines haurien d’examinar-se mínimament sobre temes d’infància.
