El món interior dels infants i el joc

BanyolesCada criatura habita un paisatge intern fet d’imatges, records, pors i desitjos. No sempre es pot explicar amb paraules; s’insinua i es manifesta en el joc, en la manera d’ordenar peces, en la forma de xutar una pilota o de cuidar una nina. El pediatre i psicoanalista *Donald W. Winnicott, a qui potser coneixeu pel concepte d'“objecte transicional”, ho va descriure com “l’espai potencial”.

És l’espai intermedi que apareix entre el món real (el que passa fora) i la fantasia de l’infant (el que imagina dins). No és ni una cosa ni l’altra, sinó un terreny de joc on pot barrejar totes dues coses amb llibertat.

Com es veu a la pràctica

• Quan fa una caseta amb una manta i diu que és un castell: fa servir objectes reals, però els omple de fantasia i significat propi.
• Quan un peluix “cura” un altre: el real (el peluix) i l’imaginari (que fa de metge) conviuen.
• Quan dibuixa alguna cosa que li ha passat i la transforma perquè “acabi bé”.

Quan apareix?

Quan els infants tenen la capacitat d’imaginar i transformar objectes i la de crear imatges al seu cap sense suports físics. Necessiten un entorn prou segur, amb un adult disponible que no envaeixi, temps sense pressa i materials poc definits que permetin jugar, crear símbols i elaborar emocions.

Per què és important?

En aquest espai l’infant explora qui és, posa paraules i gestos al que sent, practica solucions i l’omple de creativitat. És un laboratori íntim i valuós, on es barregen realitat i fantasia.

Sense fantasia no hi ha realitat

Se cita sovint Einstein: "Si vols que el teu fill sigui intel·ligent, llegeix-li contes; si vols que sigui més intel·ligent, llegeix-li més contes". Nosaltres afegim: hi ha més d’una intel·ligència i moltes de les que sostenen la vida quotidiana, com l’emocional, la intrapersonal i la interpersonal, guanyen profunditat quan la infantesa ha estat alimentada i viscuda amb una bona dosi de fantasia.

El valor del que no es veu

Que un infant no comparteixi tot el que pensa no és desconfiança. Segons Winnicott, “és en el joc, i només jugant, on l’infant se sent lliure per ser creatiu i trobar-se amb si mateix”. Sigui com sigui el seu joc, la nostra tasca és respectar aquest territori íntim, estar disponibles i observar amb curiositat, respecte i sense judici.

L’observació és cura i és la millor manera de dir: “Pots ser qui ets: aquest és un lloc segur, aquesta és la teva base, el port on ancorar-te.” Els adults no podem oblidar que ens vam fer a nosaltres mateixos jugant, en aquell espai on vam barrejar el que portàvem a dins i el món que compartíem amb els altres.

*Winnicott (1896–1971), pediatre i psicoanalista, membre de la British Psychoanalytical Society. Va formular els conceptes d’objecte transicional i espai/àrea transicional, i va popularitzar la idea de mare/pare prou bons: una presència que sosté sense envair. A Playing and Reality va situar el joc com a eix de la creativitat i de la construcció de si mateix.