13/10/2018

Eduqueu des d’on sou

2 min

L’any 2011 vaig anar per primer cop al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Una de les coses que em van cridar més l’atenció van ser els aparadors amb dibuixos i més dibuixos fets pels alumnes de les escoles de la població. Dibuixos de monstres, de personatges fantàstics, de robots, de naus, de paisatges corprenedors... Potser a algú li semblarà que no és adequat que nens i nenes facin dibuixos sobre aquesta mena de temes, però jo penso que es tracta d’una activitat extraordinària, i que ofereix moltíssimes possibilitats. Des de l’educació visual i plàstica, però també com una oportunitat per exposar les pròpies pors i enfrontar-s’hi.

Si ara hagués de triar escola per als meus fills, penso que a la jornada de portes obertes faria aquestes preguntes: “Què vau fer el dia de la nevada? Què vau fer el dia de l’eclipsi de Sol?” Sé que la resposta en alguns casos seria: “Ui, no es preocupi, vam tenir els nens ben tancats a l’aula, que no agafessin fred”. O bé: “No s’hi amoïni, que aquell dia no van sortir al pati, no fos cas que se’ls acudís mirar el Sol”. Doncs aquesta no seria l’escola que voldria per als meus fills. Voldria una escola que aprofités la nevada per sortir al pati, per tocar la neu, per fer alguna bola, per poder tornar amb el nas vermell a l’aula després d’haver pogut observar que la neu que han pujat a l’aula, inevitablement, es fon; o per parlar sobre els cristalls que fa l’aigua i les sensacions que provoca i debatre per què és de color blanc; que haguessin aprofitat per trobar un poema que en parli i aprendre-se’l, i refranys i frases fetes... Voldria una escola que aprofités un eclipsi per sortir al pati amb un cartró amb un foradet ben fi i veure projectat a terra com el Sol es va tapant, i a la classe explicar o llegir o veure com en Tintín s’escapa d’una mort segura gràcies a l’eclipsi, i mirar per internet les pàgines de tota la gent entusiasmada per l’astronomia que segueixen el fenomen minut a minut... Aquesta és l’escola que voldria per als meus fills. Estic segur que a Sitges molts educadors van aprofitar molt bé l’activitat dels dibuixos fantàstics i terrorífics, i que molts nens i nenes van aprendre moltes coses sobre la por i sobre les seves pors, i es van sentir una mica més forts i segurs d’ells mateixos.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: eduqueu des d’on sigueu, aprofiteu l’entorn!

stats