Scrabble

Ara mateix, mentre escric aquestes ratlles, un regiment de pares i mares estan enfeinadíssims fent mans i mànigues per entretenir els seus infants. La taula, les cadires i el terra del menjador de les cases d’arreu del món s’han transformat d’un dia per l’altre en un empedrat de folis i cartolines amb dibuixos matussers i reproduccions casolanes de dracs, tortugues ninja, princeses de trenes llargues i bestioles amb formes indeterminades. Sí, amics, per culpa d’aquest confinament pertinaç i etern, tots els progenitors s’han hagut de reinventar en professors de treballs manuals a temps complet, tant si hi tenen traça com si no.

I tanmateix, si us hi fixeu, hi ha un col·lectiu de pares que pateixen l’efecte contrari. Parlo dels afortunats que gaudeixen l’aventura fascinant i engrescadora de tenir fills adolescents a casa. Mireu-los, es veuen d’una hora lluny: són els que porten tota la santa tarda gratant-se els ous al sofà, ben espatarrats. Tenen el nen al costat però passen d’ell com de la merda, i el motiu és evident. Si tens un marrec de quinze anys a casa i el vols tenir distret, només cal proporcionar-li una cobertura de wifi generosa i la seva presència serà absolutament virtual, com si hagués marxat de colònies. Si no fos per com et buiden la nevera diries que no hi són. Els pots tenir al sofà del costat tota la tarda i la conversa que et donaran serà la mateixa que la del gat. Sí, ja sé que penseu que tenim molta sort. Però us asseguro que tenir un adolescent en mode vegetatiu a temps complet acaba alterant els nervis de qualsevol. Quan portes vuit intents de diàleg i tot el que en treus són monosíl·labs sense que l’individu en qüestió ni tan sols hagi desviat un segon la mirada del mòbil, t’agafen ganes d’enviar-los al súper amb mascareta a comprar més paper de cagar.

Jo avui m’he plantat i l’he reptat a una partida de Scrabble, aquest joc tan entretingut de formar paraules encreuades. No us penseu, he hagut d’amenaçar-lo de rentar els plats de tot el cap de setmana si no s’hi avenia. I aquí el tinc, fent morros i inventant-se paraules que no existeixen. Es pensa que em mamo el dit. Això sí, si em torna a fer un triple de paraula amb una lletra de vuit punts li faré empassar totes les doble ve baixa que tinc i li confiscaré el mòbil. Que soc un pare collonut, i tant, però tinc molt mal perdre.