19/10/2021

Per què no té sentit amagar el que es menja?

2 min

En matèria d'alimentació, atabalar-nos davant les protestes infantils no ens porta per bon camí. Hem de ser conscients que cada vegada que evitem una protesta infantil davant una proposta, l'únic que fem és ampliar les seves oportunitats de protestar i encaminar aquesta actitud cap a altres camps de la vida quotidiana. Així doncs, ¿per què amaguem informació a la canalla sobre el menú familiar que tenim al cap (anticipant-nos a la possible protesta) en lloc de parlar amb ells de com ho prepararem? Fer-ho així probablement no ens estalviarà la protesta, però el que és segur és que ens permetrà mostrar el nostre convenciment i, explicant els criteris, afavorirem que coneguin els aliments i les diferents maneres de cuinar-los, ajudant-los a trencar prejudicis. 

És clar que en les primeres edats les protestes tenen lògica perquè són gustos nous, però tampoc cal fer-ne un problema i es poden anar combinant els aliments nous amb altres coneguts. Cal afavorir que els puguin tastar, comprar, olorar, perquè és la manera d’educar el gust, l’olfacte i la vista, a més de l’oïda, sentits imprescindibles per viure. Despertar la curiositat afavoreix tots els aprenentatges i no podem pensar que el gust, l’olor o els colors no siguin importants, perquè aquests aprenentatges ens acompanyaran tota la vida afavorint la nostra cultura i salut.

Fent que ens acompanyin a comprar, encara que no sigui sempre, i especialment si anem al mercat, afavorirem que vagin descobrint nous aliments: verdura, peix, fruita... Serà una bona ocasió d’aprenentatge, per poder parlar, descobrir i veure que hi ha gent que parla dels productes que hi ha.

El que cal tenir clar és que és ingenu creure que evitar els problemes a curt termini (com evitar una protesta pel que toca menjar) és una solució de res, perquè, en realitat, el que estem fent és allargar-los. El que les criatures necessiten és veure que hi ha coherència en les nostres actituds i que els acompanyem, amb tendresa, en la descoberta. De mica en mica ja ho assumiran com una necessitat o, fins i tot, arribarà a ser un gust. I a mesura que vagin sent més madurs, assumiran que cal menjar de tot encara que no sempre els vingui de gust. Potser tampoc els agradarà l’ortografia i bé caldrà que l’aprenguin.

El que té poc sentit és passar la responsabilitat a altres persones, siguin els avis o l’escola. No és la solució, perquè l’aprenentatge s’ha de fer a casa i no hem de deixar passar oportunitats per educar, especialment en un camp que dura tota la vida.