15/06/2022

No s'han de confondre els vincles amb la sobreprotecció

2 min

No hi ha dubte de la importància dels vincles i de la força que tenen perquè les relacions entre les persones, a totes les edats, siguin satisfactòries. Així ha estat sempre, encara que abans, potser, no se’n parlava tant. És en el marc de la família on els vincles es construeixen, cosa que afavoreix que es generin afectes amb cada un dels membres i sigui un espai de pertinença i identitat. Després, de mica en mica, es podran crear nous vincles i relacions en altres contextos. Per això cal tenir present que si bé els vincles es creen amb proximitat física, per mostrar-los no cal que sempre hi hagi aquesta proximitat, encara que és molt important a les primeres edats.

Els vincles permeten obrir nous espais de relació, ser membres de diferents grups i crear afectes, sentiments i seguretat amb altres persones. Permeten poder sentir estima i aprendre noves regles socials, unes actituds que afavoriran la maduresa i despertaran la curiositat. No es pot, doncs, confondre la vinculació amb la sobreprotecció i la dependència.

Els vincles generen seguretat i la sobreprotecció genera dependència, inseguretat, i pot ser la base d’abusos que, en un futur, poden donar-se, sigui en el marc de les relacions afectives personals o en les relacions entre iguals, malgrat que, de manera immediata, evitin problemes o tensions. La fortalesa dels vincles, precisament, permet saber que malgrat que hi ha exigència, sempre hi ha un afecte incondicional que és la garantia d’aquesta proximitat i estima.

Ampliar el cercle

La càrrega afectiva que va associada als vincles és el factor clau perquè les persones adultes puguin plantejar reptes, fer demandes i noves propostes que, en algun moment, poden no ser motivadores, presentar unes certes dificultats i frustracions i, fins i tot, no donar resposta a alguns desitjos. Qualsevol situació que l’infant hagi d’afrontar podrà ser compresa i les conseqüències assumides, sense que dubti de l’estima, exercida a través dels vincles estrets que l’uneixen amb les persones, sigui el pare, la mare o, fins i tot, el professorat.

Cal, doncs, que la família potenciï que els vincles es vagin ampliant, de forma progressiva, donant noves oportunitats per construir altres cercles, de manera que el procés de socialització i maduresa sigui cada vegada més sòlid i ampli.