En un taller amb més d’un centenar d’alumnes d’ESO que vam fer amb la companya Montse Jiménez, vam proposar una activitat que consistia en escriure i fer volar un desig. A l’acabar, vam recollir els paperets i vam donar-hi un cop d’ull. Tots eren bonics, menys un, que era una grolleria. Una de les persones de l’organització, que maldeia sense parar dels adolescents, frisava per saber què deia en aquell paper i volia que l’hi donéssim. Em vaig fer la distreta i el vaig barrejar amb la resta per impedir-ho. Era obvi que l’utilitzaria per seguir alimentant i propagant la seva animadversió cap als joves, i volíem evitar-ho. Un sol missatge desafortunat, entre un centenar, hauria servit per carregar-se tots els adolescents del món, i no era just.
De fet, és una actitud comuna en molta gent, això d’ignorar per sistema tota bona acció dels adolescents i magnificar qualsevol petita acció inapropiada. Observen gestos afables dels joves del seu voltant i ni s’immuten. Una sola conducta reprovable i reben tots. No tenim cap dret a emprendre-la contra tots els adolescents i tampoc contra l’autor del missatge. El noi o la noia en qüestió potser tenia un mal dia. Potser habitualment es comporta i, aquell dia, escudat en l’anonimat, es va deixar anar. Potser el van desafiar: “A veure si t’atreveixes”. Potser era algú que patia, o que tenia una pena a dins, o que passava per una crisi i se li’n fumien els desitjos. Potser no sabia expressar el seu malestar de cap altra manera. Potser simplement tenia ganes de gresca o transgressió.
Si els nois ens surten amb estirabots, és força més eficaç mantenir la calma i plantejar-los possibilitats com aquestes, que els facin reflexionar sobre els motius i els sentiments de fons que ens porten a actuar com ho fem, que sobredimensionar-ho i clavar-los una reprimenda o un càstig.
Ara que encetem un nou curs, és un bon moment per formular-nos el propòsit de mirar amb bons ulls els adolescents i el que els mou a fer el que fan. Criticant-los i malparlant-ne només aconseguirem ferir-los, allunyar-los i fer el món pitjor amb les nostres crítiques i la nostra hostilitat. Amb la Montse Jiménez, justament, publicarem un llibre aquest mes per contribuir a escoltar-los, entendre’ls, estimar-los i educar-los millor. Us en donaré més detalls.
