El Minipop
Em permetreu avui que us parli d'una cosa molt meva. Fa onze anys la meva dona i jo, tot sopant, ens vam engrescar per fer un festival de música familiar a la nostra ciutat. La idea no era pas nova. La vam manllevar després d'assistir als festivals que es feien aquí, a Anglaterra. Vam quedar astorats, al veure la quantitat de nens petits que hi assistien amb els seus pares. Acostumats als saraus de música pop autòctons, en què la canalla brilla per la seva absència, vam adonar-nos que amb una mica de bona voluntat i horaris adequats aquests esdeveniments podien ser una manera preciosa per fer descobrir als més petits la música que escolten els seus progenitors.
De seguida vam tenir clara una cosa: no infantilitzar la proposta i fer-la inclusiva per a grans i menuts. De la mateixa manera que una família s'arrenca a fer un karaoke improvisat al cotxe, sense demanar a l'artista que adapti el seu repertori, també es pot traslladar aquesta transversalitat sonora a un concert. Va ser així, amb molt poc pressupost i molta il·lusió, que vam engrescar amics i coneguts per muntar un equip extraordinari i encetar el primer Minipop. Als inicis va costar fer entendre la filosofia del festival. D'una banda, els pares esperaven actuacions enfocades només a la quitxalla; i, de l'altra, el públic jove no podia evitar sentir-se una mica foraster i fora de lloc. A poc a poc, però, la idea va quallar i el Minipop va esdevenir un punt de referència per unir grans i petits a través de la música, els tallers, el cinema i el teatre.
Ara, onze anys més tard, hem decidit fer un punt i a part. Els motius són molts, i variats. Costa molt d'esforç, construir un festival cada any des de zero, sense cap xarxa institucional que et doni un mínim de suport a llarg termini. Són molts mesos d'anar al darrere del regidor de torn o l'espònsor desmemoriat, de correus no contestats. Però pleguem amb un somriure als llavis. Estem contents. Contents de veure com altres ciutats han agafat la nostra proposta i l'han adoptat a la seva manera, contents de veure com la gent de Tarragona s'ha fet seu el Minipop, que ens digui que ja l'enyoren. Per això, i per tots els records inesborrables, em permeto aquest espai per dir gràcies a tothom. Tornarem, ja us ho puc assegurar.
