A l’escola fem comunitat, no pàtria
La setmana passada va ser la dels salons d’ensenyament i hi ha tornat a haver presència dels exèrcits. Els mateixos dies, el ministeri de Defensa difonia uns centenars de pàgines sobre com educar a les escoles en relació amb els valors de les forces armades, la pàtria, els seus símbols. També, entre guerres informatives de dossiers secrets, es va divulgar el nombre d’efectius i l’organització que hauria de tenir l’exèrcit de la República Catalana independent. ¿Militarisme alternatiu o antimilitarisme? ¿Educar subjectes de pau preparant la guerra? Un cop més, l’educació sotmesa a paranys i sectarismes que mai seran seus. Fins ara, les escoles mitjanament progressistes i humanitzadores educaven per a la pau, per construir comunitat sense simbologies classificadores.
No fa gaire escrivia en aquestes pàgines un article sobre les contradiccions d’una escola que havia de fer el seu pla de convivència els dies que el president Puigdemont declarava que Catalunya tindria el seu propi exèrcit. Un amic, amb qui he compartit escrits i pràctiques d’educació en valors, situat ara en una de les trinxeres, em contestava enfadat: “Te l’agafes amb paper de fumar”. És que hi ha exercits bons? Educar per a la pau és treballar amb els infants el descobriment dels problemes que genera a una societat tenir exèrcit. Un mal potser inevitable perquè no sabem o no podem o no volem organitzar-nos de cap altra manera. Allò de les pàtries i els seus enemics necessita una enciclopèdia explicativa. Però a l’escola s’educa perquè els infants i adolescents descobreixin el que comparteixen amb d’altres, les formes com es va organitzant la societat, els projectes col·lectius de la majoria i les minories. Educar per sentir-se pertanyent i no comparant-se ni oposant-se a d’altres. Sé molt bé què significa ser adolescent definit tan sols per una bandera! A l’escola fem comunitat i no pàtria.
La mateixa setmana passada també vam descobrir que es poden cremar totes les fotos de reis que vulguem... i de presidents, consellers i sants. Sabem que la llibertat de desacord permet calar foc a qualsevol simbologia. Per això, eduquem en la seva relativitat, en la convivència de símbols, en el seu paper emocional, sense entrar mai en cap guerra de banderes i, millor, eduquem a no calar foc a res per discrepar i ser diferent.
