Com qualsevol professional que escriu llibres, estic content perquè l’últim que he fet està tenint una alta divulgació. Si les idees neixen de les experiències compartides i escriure-les és poder retornar-les, elaborades, perquè esdevinguin útils a més persones, he d’estar cofoi de l’èxit. Tres mesos parlant als mitjans en positiu dels nois i noies adolescents! Uns quants milers de mares, pares i professionals lectors, alliberats d’angoixes desmesurades i prevencions innecessàries! Uns quants adults més descobridors de mirades educativament útils, carregades tan sols de la necessària dosi de preocupació per les seves vides! Crec que el llibre ha fet surar una important perplexitat i una significativa soledat davant els adolescents. Sabem que hem de continuar educant però tot són dubtes sobre com. Coneixem la inutilitat dels manuals d’autoajuda, però necessiten descobrir les noves formes de fer petons, just quan es fan insuportables i no s’ho mereixen. Desitgem no fer mal enmig dels seus malestars i, també, esdevenir l’oportunitat que els farà sentir-se bé.

Han estat uns mesos amb un altre discurs sobre les adolescències. Queda clar que el desconcert no ha d’ennuvolar-nos la vista. Hem recordat que és tan necessari que experimentin com fer possible que aprenguin de les experiències. Renunciem a tenir adolescents escarxofats, conformistes i conservadors abans d’hora. Sabem que això del diàleg familiar passa per descobrir quan i com serà possible obtenir respostes, quan i com deixar caure opinions, quan i com expressar-los les nostres preocupacions, quan i com posar el límit inevitable.

Tornarem i, al setembre, no amagarem que la nostra escola no sempre és la seva. I començarem el curs cercant arguments per mantenir viu el seu desig de saber, per alimentar l’autoestima descobrint que aprenen. Potser ja no demanarem regular els mòbils sinó que es pensi com s’educa i com s’aprèn a la galàxia YouTube-Instagram. No parlarem dels perills sinó de l’ètica que permet gestionar els riscos. L’estiu haurà servit per esgotar totes les provisions de paciència i, al nou trimestre, renaixerà l’esperança. Compartir el llibre Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (Columna) encara servirà per tenir en compte les seves diversitats i la necessitat de companys diferents -no sempre bons adolescents- per ser els mateixos.