L’EXPLORADOR REPRIMIT

No és la seva guerra

“Estan ben bojos aquests adults! No ho he acabat d’entendre, el que deien ahir a casa. Sembla que ara, a l’escola, haurem de parlar en català o en castellà en funció del que els pares escriguin en un paper quan m’apuntin per al curs vinent. No sé per què s’hi fiquen. A l’escola, la major part del temps la senyo parla en català i ens ajuda a expressar-nos bé quan nosaltres parlem o escrivim (quan no se n’adona parlem com volem). Quan a algú li costa parlar, com a la Fàtima, que només fa uns mesos que viu a Catalunya, barreja paraules fins que s’entenen. La Maria, que ens ensenya mates, ho fa gairebé sempre en castellà, però sempre ens contesta en la llengua en què li preguntem. Ara estem aprenent quebrados. De terres i països n’estem descobrim un munt. Molts són a la riba del nostre mar, que es diu Mediterrani. Aprenent les lletres que fan trampa i les que s’escriuen d’una manera o una altra perquè algú ha dit que ha de ser així i, a més, el català i el castellà sembla que es dediquin a portar-se la contrària. Però m’agrada llegir i, si no és molt difícil, no m’adono de en quina llengua està escrit. Al pati, això de les llengües és diferent. Amb els amics que millor m’ho passo juguem en castellà. És divertit sentir l’Óscar i la Jenifer, que tenen pares nascuts a un lloc que es diu Amèrica, com aprenen paraules en català per poder jugar a d’altres jocs que desconeixen. Volen jugar a fet i amagar i no a l’ escondite. La companya que millor parla i escriu en català va néixer a la Xina. A casa, amb els meus avis parlem de moltes maneres. Els pares de la mare quasi sempre ho fan en català, tot i que també sento que es diuen cariño. El papa diu frases que tenen tota mena de paraules, però el més important és que cada dia em pregunta què m’ha fet feliç a l’escola...”

No ens costaria tant als adults parar-nos a mirar la realitat amb perspectiva d’infant, escoltar què ressona dins seu. De fet, tenim l’obligació de fer-ho. Torno al meu temps de defensor dels drets dels infants i he de recordar que està prohibit parlar en nom seu. No està escrit enlloc que siguin els seus adults els que hagin de decidir com han de comunicar-se, expressar-se, relacionar-se, aprendre, jugar, estimar. Els adults hem de crear les condicions perquè no aparegui la segregació, la diferenciació innecessària. Però és il·legal fer-los servir per a les nostres guerres.