Ser com fars

Els estius els passo a una vila de la costa on hi ha un far que m’enamora. A les nits, la seva llum es reflecteix a l’edifici de davant de casa. M’agrada molt asseure’m a la terrassa a contemplar aquell centelleig intermitent i quasi màgic que giravolta i es fa present una vegada i una altra cada pocs segons. Els hiverns trobo a faltar aquella pinzellada fugaç de llum que acarona permanentment la nit i esquinça un trosset de foscor amb indeturable determinació. 

Penso que no només en les travesses marítimes fan falta els fars. També els necessitem terra endins. Ens calen persones que siguin far en les nostres vides. Que tinguin llum i ens la facin arribar quan a nosaltres ens en falta o no hi veiem prou clar. Que ens il·luminin trossets de vida i raconets de nit. Que ho facin com ho fan els fars, amb la seva presència serena, bella, ferma, persistent, evocadora. Senzillament sent i sent-hi. Sense exigir ni imposar res, tan sols irradiant, assenyalant, oferint, convidant. 

Mares, pares, àvies, avis, mestres, educadores i educadors en general hem de ser fars per als nens i nenes i per als nois i noies. Els nostres fills, filles i alumnes han de poder trobar en nosaltres aquesta espurna suau i plàcida de llum que ens brolla de dins i que esdevé un referent essencial, que els indica on hi ha terra ferma i ports segurs, que els ajuda a veure-hi amb més claredat a dins seu i a fora, que els fa les nits menys negres i feixugues, que destaca i sobresurt en els seus paisatges, que saben on anar a buscar i que confien que trobaran sempre allà, disponible i amatent, que deixa una petjada duradora com la que deixen els fars, que un cop els has vist no els oblides mai més.

A vegades ens preocupa molt que hi hagi altres influències més poderoses que nosaltres a les seves vides. Especialment en l’era actual de les xarxes socials i dels influencers. També ara hi ha instruments de navegació més moderns i tecnològicament més avançats que els fars. Però els fars segueixen allà. No hi ha cap instrument que s’hi pugui comparar. Cap que tingui la seva bellesa i la seva màgia. Si ens ocupem de desplegar la nostra, la llum que emetrem i que rebran de nosaltres serà encisadora i inesborrable com la d’aquest far que captiva i acompanya les meves nits d’estiu.