En els meus estius hi ha molts records de lectura. Al supermercat dels Munts, a Torredembarra, on estiuejàvem, em comprava còmics en alemany (“Spiderman és Die Spinne! Ual·la!”), antologies de ciència-ficció de Bruguera i llibres d’Agatha Christie de l’Editorial Molino, amb coberta de cartró finet i il·lustracions que, si t’hi fixaves, sovint et feien espòilers de qui era l’assassí. Els llibres agafaven una agradable oloreta de mar i incloïen algun mosquit caçat entre les pàgines. Els meus pares mai em van demanar “un resum” dels llibres que estigués llegint (que és una manera de convertir la lectura en una tortura), mai van menystenir els meus gustos i sempre van posar a la meva disposició els llibres de casa, confiant en la meva capacitat d’autoregulació.
A l’estiu, llegiu! Llegiu i expliqueu contes als vostres fills, llegiu en veu alta (i feu veus, i emocioneu-vos), deixeu que llegeixin de tot i en qualsevol suport, estigueu atents als gustos i les aficions dels vostres fills per suggerir-los lectures adequades, sense menystenir la seva tria ni les seves ganes de llegir sempre sobre un determinat tema o sempre el mateix. I tingueu sempre present un revolucionari Dret del Lector (dels enunciats per Daniel Pennac): el dret a no acabar un llibre! Finalment, entusiasmeu-vos vosaltres amb la lectura. No és garantia que els fills llegiran, però, com deia aquell: “Si fa calor, llegeix un llibre. Seguiràs tenint calor… però hauràs llegit un llibre!”
Voleu recomanacions? Som-hi! Als adults us recomano (molt!) 'Els desposseïts', l’extraordinària obra d’Ursula K. LeGuin, en la traducció de Blanca Busquets. O, si esteu molt enganxats a 'Com si fos ahir', us podeu fer passar el mono de l’aturada estival de la telenovel·la amb 'Els vells amics', de Sílvia Soler. I si voleu triomfar amb els no-tan-adults, poseu al seu abast 'Cor de cactus', de l’amiga i veïna de pàgina Anna Manso, o la trilogia de la Xènia, de Gemma Pasqual, o qualsevol de Maite Carranza. Llibres xulos, literatura juvenil de km 0, que tracten els joves lectors amb intel·ligència i que donaran -si agafeu els adolescents d’humor- per a interessants estones de conversa! No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: a l’estiu, llegiu, i que els fills llegeixin… si els ve de gust. Perquè llegir, si no ve de gust, no serveix de res. Encara més: si no ve de gust, no té gust de res!
