FAMÍLIES... PARLEM-NE

Fem servir els cinc sentits!

Tenim cinc sentits, una afirmació que sembla absurda i irrellevant perquè conscientment o inconscientment els fem servir d’una manera o una altra cada dia, per anar pel món i comprendre el que ens envolta: riscos, plaers i informacions.

En èpoques anteriors l’escola, especialment en l’educació infantil i primària, havia valorat la necessitat d’estimular els cinc sentits perquè la canalla pogués copsar, de manera completa i més àmplia, el món: ulls embenats per descobrir amb el tacte uns objectes, menjar alguns productes per comparar-ne els graus d’acidesa, la dolçor, l’amargor; col·leccions de plantes per fer l’anàlisi d’olors, i un llarg etcètera.

Lògicament, aquests cinc sentits són una font d’informació en la majoria de situacions de la vida quotidiana i, encara que no hi pensem prou, també en la vida professional: olors, pudors, xivarri... Si no hi donem la importància que tenen perdem un recurs molt clar per a l’aprenentatge i per a la comunicació. Per exemple, en l’alimentació, la higiene i per conèixer els productes que comprem. En aquest camp, sovint parlem de la qualitat de l’alimentació i de la reacció més o menys adversa que té la canalla respecte a alguns productes. Però no ens ha de sorprendre la seva reacció, perquè els falta informació. Els colors i les olors a l’hora de seleccionar la fruita permeten saber-ne el grau de maduresa i el gust. Amb la compra del peix es pot facilitar veure colors, formes i que els infants descobreixin que el peix no és només un aliment ja cuinat i en molts casos camuflat en forma de rectangle arrebossat. Les olors a la cuina ens fan saber si l’aliment ja està prou cuit i desperten les sensacions i la gana. Tot va lligat. I cal que la canalla ho sàpiga.

Les aromes que ens ofereixen la primavera i la tardor també són una font d’informació important, com també l’olor de l’herba després de la pluja o observar el canvi de les plantes en el seu procés de creixement. Esclar que els sentits més estimulats són la vista i l’oïda, encara que massa sovint només perquè estan vinculats amb l’electrònica i la tecnologia i no d’una manera sensible i lligada a la realitat. Però el cant dels ocells, el silenci que s’interpreta com a risc o perill i el deambular de petits mamífers que quan trepitgen branques produeixen sons són aprenentatges que només poden donar-se a través de la realitat, i ignorar-los genera la falta d’interès.