FAMÍLIES... PARLEM-NE

El significat de les paraules

Un dels aprenentatges més interessants i importants que fa la canalla és el llenguatge. Aprenen paraules i el seu significat sense haver de mirar el diccionari i sense explicacions, només per com les fem servir en les converses i, sobretot, per com els hi diem directament. El i el no són inequívocs i, malgrat tot, tendim a distorsionar-los per una manca de coherència i això porta a haver de reiterar demandes. Massa sovint el no té poca importància i es relativitza.

En aquests moments, a més, hem introduït un vocabulari més complex i això fa que la distorsió de la realitat a ulls dels infants encara creixi més. L’autoestima, per exemple, un concepte tan present en les converses, es veu com un objectiu quan, de fet, és sols una conseqüència. No s’adquireix a base d’afirmacions ensucrades, sinó després d’haver aconseguit una tasca o un repte. L’autoestima no necessita tant paraules com accions en mil tasques quotidianes que mostren a la canalla que soc capaç, que tinc un valor, que m’estimo.

A tot això s’hi afegeixen amb molta insistència actituds que poden confondre la canalla. Insistim a dir-los: “Diverteix-te a classe”. I amb això acabem aconseguint que en la ment infantil (i també adulta) es vagi implantant la idea que cal aconseguir un món tipus parc temàtic. No hi ha en aquests missatges que els transmetem paraules com interessant, necessari, imprescindible... que puguin afavorir la comprensió que hi ha situacions escolars, quotidianes i laborals que, de fet, no són gens divertides, però que són imprescindibles i que no ens han de fer sentir desgraciats pel fet de resoldre-les.

Fer de la vida un joc és poc realista. Podem fer excursions, projectes a l’escola, però a les aules no haurien d’anar-hi a buscar ni la diversió ni la felicitat, sinó l’interès, la curiositat, la motivació, la perseverança.

L’aprenentatge i la vida quotidiana estan fets de situacions noves o menys noves, divertides o rutinàries, d’insistències i de repeticions que ens porten progressivament a un més gran domini de les situacions. Té poc sentit que s’hagi de canviar d’activitat tan sovint, que cada vegada s’escurci la durada d’explicacions o tasques, perquè “no aguanten tanta estona”. Si seguim així, l’única cosa que aconseguirem entre tots és fer-los perdre la capacitat d’atenció. I tot es convertirà en un circ.