“A mi em diuen 'marimacho' perquè m’agraden el waterpolo i el futbol”

BarcelonaLes desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.

Què proposen els infants per posar-hi fi?

D’una banda, proposen que hi hagi un control sobre les imatges que els arriben perquè siguin fotos reals que no estiguin retocades i que representin tots els tipus de cossos (prims, grassos, amb discapacitat, etc.), també demanen que els anuncis representin la diversitat i que no els arribi sempre el model de noia prima i de noi fort. La Mireia, que té 11 anys i viu al barri de Gràcia de Barcelona, es queixa perquè percep que la societat marca que “les noies han de ser primes i perfectes i els nois han de ser forts i alts”. A més, els infants demanen que les botigues de roba i de joguines no tinguin seccions diferenciades per a nens i per a nenes. La Sara, que també té 11 anys i és de Gràcia, ho explica enfadada: “A mi m’ha passat que he anat a una botiga, no he trobat res de roba de nenes i m’he agafat roba de nen, i que la botiguera em digui «ui, t’has equivocat, això és per a nens»”.

Aquestes expressions i experiències són una mostra de com les nenes i noies estan més pressionades per l’estètica. De fet, segons l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona, la satisfacció amb el propi cos és un dels àmbits en el qual hi ha un diferencial més gran entre nens i nenes: el 15,1% de nenes entre 10 i 11 anys estan poc o gens satisfetes amb el seu cos, mentre que els nens que ho estan poc o gens són 6,4% (és a dir, menys de la meitat).

D’altra banda, demanen “que tothom pugui vestir-se com vulgui i pugui jugar al que vulgui al pati de l’escola”, sense importar si són nens o nenes. “A mi em diuen marimacho perquè m’agraden el waterpolo i el futbol” lamenta la Nerea, d’11 anys, de Sants-Montjuïc. Aquesta tipificació de les activitats segons el gènere no només afecta les nenes, també els nens: “Jo a tercer em sentia una mica sol perquè no m’agradava ni el futbol ni el pilla-pilla” explica el Marc, també de Sants-Montjuïc.

Si mirem les dades disponibles sobre les activitats extraescolars veiem que hi ha un biaix de gènere important. En primer lloc, perquè hi ha més nens que fan extraescolars esportives que no pas nenes (a diferència del que passa amb les extraescolars culturals i artístiques) i, en segon lloc, perquè, segons els esports que practiquen, s’observen patrons de gènere molt diferenciats: hi ha uns esports clarament masculinitzats (com ara el futbol, que no és l’únic que està masculinitzat, però sí el més extrem) i també alguns esports molt feminitzats (com ara la dansa i el patinatge, en què la gran majoria d’infants que el practiquen són nenes/noies).

I què passa mentre no posem fi a aquestes desigualtats i discriminacions?

Acabar amb aquestes diferències i discriminacions no és només una qüestió de drets i d’igualtat, sinó també una via imprescindible per garantir un millor benestar per a tots els nens i nenes, noies i nois.

Fins i tot en una qüestió tan troncal com la satisfacció general amb la pròpia vida, trobem desigualtats de gènere en la infància que s’accentuen durant l’adolescència. Les nenes estan menys satisfetes que els nens amb la seva vida en general: entre els infants que estan poc o gens satisfets amb la seva vida hi ha gairebé el doble de nenes que de nens (12,9% i 7,4% respectivament). Aquesta diferència s’amplia a l’adolescència, una etapa en què les noies pateixen fort la discriminació per raó de gènere: un 40% de noies adolescents senten que han estat discriminades pel fet de ser noies, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. És la segona causa més freqüent de discriminació (després de la discriminació per l’aspecte físic que pateixen més del 50% de noies). A més, tant un motiu com l’altre s’han disparat en els últims anys.

Així doncs, no només es tracta de garantir drets, es tracta també de garantir benestar des d’etapes ben primerenques. I garantir aquest benestar és la millor prevenció d’una bona salut mental, un àmbit en el qual les nenes i noies també en surten més malparades que els seus companys masculins: manifesten més sentiments de soledat no desitjada, tenen més malestar emocional i més risc de mala salut mental.