Criatures 02/04/2021

Com explicar el feminisme a les nenes (i als nens)

Els llibres són un bon recurs per afavorir el debat sobre la igualtat de gènere a les aules i a les famílies

5 min
El primer pas per empoderar nenes i noies passa per no invisibilitzar-les

El diccionari de l’IEC defineix el terme feminisme com a “moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres”. Podem pensar que aquest tipus de reivindicacions en ple segle XXI no tenen raó de ser, però res més lluny de la realitat. Els drets a grans trets potser sí que han acabat equiparant-se, però la lluita quant a igualtat d’oportunitats en determinades esferes –polítiques, científiques, empresarials, etc.– encara continua. Només cal atendre l’informe Women In Business 2021, de Grant Thornton, que revelava com a Espanya només un 34% de posicions directives estaven ocupades per dones. Les dones CEO només representaven un 23% del total. 

Tot i els avenços, a la nostra cultura i al nostre imaginari social encara prevalen un bon gruix d’estereotips que situen els homes en una posició superior. Una mirada que alguns elements com el llenguatge sexista o excloent, expressions del tipus “deixa-ho, que tu no pots”, el sexisme en publicitat i joguines, el repartiment desigual de les tasques de casa, etc., no deixen de perpetuar. A casa tots ens esforcem a educar els fills en la igualat i corresponsabilitat, però... què passa quan les dinàmiques quan travessen la porta els ensenyen sovint que allò que han mamat a casa no és la norma sinó l’excepció? 

Capgirar els rols clàssics

“Si fas una feina exemplar a casa amb els fills i aquesta exemplaritat només té lloc de portes endins, no servirà per a res”, apunta la periodista Natza Farré. Al seu parer, si no es treballa de manera global, els petits avenços assolits a petita escala es quedaran en no res. “Cal que hi intervingui tothom: mitjans, educació, sanitat, publicitat... Tot allò que ens envolta”, subratlla Farré, que matisa que això no vol dir que no haguem de treballar en la seva educació: “Jo defenso que el que més ens influeix de petits és allò que veiem a casa nostra, i com ens eduquen a casa”.

Portada de l'àlbum 'Que no t'expliquin contes!' de Natza Farré i Gala Pont

Fa un any, Farré va publicar el llibre Que no t’expliquin contes! (Amsterdam). Juntament amb la il·lustradora Gala Pint va capgirar referents de la nostra infància com la Rateta, ara sense escaleta; Hansel i Gretel, que ara es barallen com a bons germans, o la Campaneta, ara reconvertida en fada activista que lluita pels drets del seu col·lectiu. Tots aquests personatges els descobrim de bracet de la Lluïsa, una lectora que viatja al món de la fantasia al costat d’una Caputxeta molt diferent de la del conte. “La Caputxeta del llibre és una persona que a mi m’agradaria tenir molt a prop perquè aporta seguretat”, afirma Farré. De seguida apunta que no es tracta d’una “seguretat maternal, sinó basada en el fet que ella fa el que vol fer i el que creu que s’ha de fer. Veu el món a través d’una mirada amb molts menys prejudicis que la Lluïsa, per exemple”.

Despertar consciències

Per a Farré, aquests contes, en la seva versió més clàssica, “estan fets precisament per establir els rols des de petits en els éssers humans”. Així, prossegueix, “als homes els dota d’un rol de salvador i de persona valenta, mentre que a les dones ens dona aquest rol de submises a les quals se’ns ha de salvar”. Després, subratlla, “és el mateix sistema el que, per reforçar aquesta divisió entre homes i dones, s’inventa aquest tipus d’històries perquè des de ben petites tinguem ben clara la nostra condició, i si surts d’aquest rol és que alguna cosa no va bé”. Tot i mostrar-se especialment crítica amb aquesta divisió esbiaixada del potencial de dones i homes, l’autora reconeix que amb el llibre “no volia adoctrinar ningú, només entretenir”. El que volia era “actualitzar aquests personatges, com si a dia d’avui existissin, fent èmfasi en què s’haurien convertit i què haurien après del feminisme”. Probablement no serien els mateixos personatges, ni de bon tros, i això és el que descobreix la Lluïsa, a qui se li van trencant els esquemes a mesura que se’ls va trobant. “Que no t’expliquin contes! –apunta Farré– també ha suscitat debat, sobretot a partir de certes edats, quan es fan més preguntes, i això sem sembla molt bonic”. 

Per la seva banda, l'escriptora i activista Gemma Lienas apunta que cal despertar la consciència feminista de les nenes “ara més que mai”. I ho argumenta: “Ara les nenes no pateixen les greus discriminacions que patíem les nenes als anys 50 i per tant triguen més a adonar-se que les lleis han canviat però les mentalitats continuen considerant els homes superiors i les dones subordinades”. A més, afegeix, “actualment molta gent es declara feminista sense saber què és el feminisme i sense tenir una conducta feminista, i això provoca encara més confusió a les noies”. L'escriptora ha volgut contribuir a la causa a través del llibre La rebel·lió de les noies (Destino). El llibre compta amb il·lustracions de Laura Caldentey i fa un recorregut visual de bracet de la protagonista, la Carlota, per situacions masclistes que passen al nostre voltant. El punt de partida són les injustícies que la Carlota s’adona que les nenes de la classe pateixen pel sol fet de ser nenes. Un llibre que per a Lienas “pretén ser un revulsiu perquè nenes i nens no restin indiferents davant de les situacions que s'hi succeeixen”. “És un llibre –assenyala– que nens i nens poden llegir en soledat, a classe o a casa. I, després de llegir-lo, val la pena fer debats”.

Tolerància zero

A l’hora de triar quines situacions exposar al llibre, Lienas explica que es va centrar en les que eren “prioritàries a l’hora de despertar la consciència feminista a aquestes edats: la invisibilització de les noies i les dones en el llenguatge, la manca de referents femenins als llibres de text, la necessitat d’abolir els estereotips de gènere per arribar a la igualtat...”. La majoria, diu, “no són micromasclismes, sinó discriminacions o opressions en tota regla”. L’autora també considera “molt greu que al món, cada hora, sis dones morin a mans d’un home de la família, que les nenes només estudiïn figures masculines o que encara hi hagi molts homes que no practiquin la corresponsabilitat en les feines de casa”. Per a ella, “qualsevol d’aquestes evidències segur que obrirà els ulls de moltes nenes i nens i, naturalment, mereixen tolerància zero”.

Portada del llibre 'La rebel·lió de les noies', de Gemma Lienas i Laura Caldentey

A l’hora de suggerir a famílies, entorn educatiu i societat com empoderar les noies perquè tinguin clar que poden ser allò que vulguin sense cap tipus de limitació per raons de gènere, Lienas aposta per no invisibilitzar-les. “Empoderar-les passa per no invisibilitzar les dones ni amb el llenguatge ni de cap altra manera, donar-los models perquè puguin fer projeccions de futur que no passin només per la maternitat, explicar-los el món des d’una òptica també de dones, capgirar la idea que som secundàries i ells principals, eliminant estereotips i educant en una afectivitat i sexualitat igualitàries, satisfactòries i que permetin créixer”, conclou l’autora. 

Manquen referents femenins

Rere el fet que hi hagi tan poques dones a professions científicotècniques o que encara avui dia costi que hi hagi nenes que vulguin ser policies o conductores d’autobús, o nens que vulguin ser mestres o infermers, probablement hi ha, d’una banda, el sexisme a la publicitat i les joguines –tot i haver-se començat a treballar-hi– i, de l’altra, la manca de referents femenins en àmbits històricament masculinitzats. Per a Txell Feixas, “que les nenes creixin amb referents femenins i feministes clars és vital a nivell personal però també laboral, ja que les ajuda a saber que elles també poden arribar on es proposin”. En el seu cas, malgrat que a Beirut i altres punts de l’Orient Mitjà hi ha més dones que homes periodistes, la imatge del corresponsal a la regió segueix sent la d’un home. “Jo mateixa vaig venir amb el prejudici que la majoria de companys que em trobaria serien homes, i no ha estat així”, apunta. Per a la periodista, per tant, “fer visible la presència de dones –que n’hi ha i de bones– pot facilitar que més noies es plantegin opcions professionals històricament masculinitzades”. Una tasca de normalització que per a ella “ha de començar a l’escola, seguir a la universitat i fer-se sempre que sigui possible als mitjans de comunicació”. 

El llibre Dones valentes (Ara Llibres) conté, precisament, històries de vida i de superació de dones que Feixas ha conegut fent de corresponsal a l'Orient Mitjà. Al marge de donar a conèixer les heroïnes anònimes que el nodreixen, l’objectiu per a l’autora també passava “perquè elles mateixes, amb el seu propi relat, desfessin prejudicis al voltant de la dona al món àrab”. I és que, explica, “la seva gran diversitat sovint s’acaba reduint, a cop d’estereotip, a una dona velada, poc formada i submisa”. També exposa “referents feministes destacats que, per culpa de prejudicis de gènere però també de regió, es converteixen en invisibles”. Un retrat que per a Feixas “mostra el gran roc patriarcal i masclista que hi ha instaurat en aquesta banda de la Mediterrània, però també les gotes malaies que són aquestes donasses a l’hora d’entossudir-se a esquerdar-lo”. “Dones valentes –conclou– que han entrat a casa de lectores de totes les edats, i això és important”.

stats