Estic en el meu 'prime'

Si els meus fills em senten dir això del prime, fan mala cara i marxen avergonyits del meu costat.

-Mama, para de fer-te la guai.

-Mama, quin cringe quan dius aquestes coses.

-Mama, no pares de dir això del prime i ara ja no ho puc dir jo.

Perquè això és automàtic. Si els boomers fem servir alguna de les expressions dels adolescents, automàticament la paraula passa a ser obsoleta, repudiada, marginada. El que volen els nostres fills és distanciar-se de nosaltres en la manera de comunicar-se i trobar un espai lliure d’adults. Aquesta és la raó per a la qual van fugir d’Instagram cap a TikTok i de TikTok cap a Be Real. La qüestió és no coincidir amb nosaltres i poder seguir scrollejant lliurement per les seves pantalles lliures d’adults.

He d’admetre que tant a l’escola com a casa sempre estic envoltada d’adolescents i ara utilitzo més anglicismes dels que m’agradaria. La cultura digital ha incorporat noves expressions que es viralitzen en poques hores i que passen a formar part del llenguatge habitual. Algunes expressions són efímeres i duren menys que la caducitat d’un iogurt. Hem passat del crush a la dupla. Ara toca el six seven que es pot fer servir en qualsevol context i que tampoc sé si estarà de moda quan acabi d’escriure aquest text. Bona part de l’argot juvenil està agafant el mateix ritme frenètic que les històries d’Instagram. M’agrada molt que això passi i que els joves siguin capaços de generar un llenguatge propi i immediat que els identifiqui. Al capdavall, nosaltres vam fer el mateix amb frases com “em flipa en colors” o “que heavy”. Ara ho veig escrit i realment érem molt pringats.

Catalanitzar anglicismes

S’ha de dir que a les xarxes socials molts dels creadors de contingut fan l’esforç per catalanitzar al màxim expressions que sempre hem sentit en anglès. Em té el cor robat que diguin “descapsejament” en comptes d’"unboxing" o tenir “pansa” en comptes de “fomo”. Aquesta potser requereix una explicació: el fomo ve de l’anglès i vol dir “fear of missing out”, la por de perdre’t alguna cosa o alguna activitat amb amics. Tenir “pansa” és el mateix, por de no ser allà. No em digueu que no està ben pensat. Que les creadores de moda ja parlin del looket del dia i neutralitzin la lletra o per catalanitzar l’expressió em sembla una gran idea per intentar fer que el llenguatge sigui el més nostrat possible. Què voleu que us digui, a mi m’encanta que la nostra llengua estigui tan viva i sigui tan camaleònica.

Segur que ara em sortiran molts haters que em fumaran per defensar que els adolescents han de seguir creant i mantenint un llenguatge propi i canviant. Si voleu fem un minut de silenci per a totes aquelles paraules en desús o per tots aquells accents diacrítics que hem perdut en el camí. Per no parlar dels pronoms febles que hem patit tantíssim a l’escola i que ara valorem com si cada frase fos un regal. Regala-les-hi. L’enemic no són els anglicismes que ens deixen les pantalles, ja sabeu que l’enemic és un altre. I l’objectiu de famílies, mestres i adolescents ha de ser el mateix: fer que el català estigui viu, actiu i sigui la llengua de referència. Volem un català mamadíssim, en el qual l'única feblesa siguin els pronoms. Fem entre tots que el català torni a estar en el seu prime.