Crueltat

“La canalla és cruel”. Aquesta és una frase que es pot sentir repetidament en tots els contextos: familiars, escolars, periodístics, i allà on hi ha alguna acció infantil. Quan es veu un comportament o actitud -especialment si va dirigit a alguna persona- que es considera inapropiat, ja tenim l’explicació, “la canalla és cruel”, una afirmació que serveix, lògicament, per justificar el que es veu i no pensar en el que no es fa. Una primera repercussió d’aquesta mirada és que afavoreix la inhibició educativa. Per a les persones adultes hi ha una confirmació que és un problema massa general per afrontar-lo, i canviarà poc perquè “la canalla és així”, de manera que no cal trobar-hi una solució individual.

Anem a pams. Per començar, fer servir el terme la canalla implica donar la batalla per perduda, com passa amb altres afirmacions rotundes: els tigres són salvatges. També ens podríem plantejar que si és una afirmació tan general vol dir que ja han nascut així i cal assumir-ho, de la mateixa manera com tenen els cabells rossos o els ulls blaus. I malgrat que quan són nadons encara no els veiem cruels, només caldrà esperar que vagin desenvolupant la seva crueltat a mesura que creixen.

Però, ¿i si mirem què passa d’una altra manera? L’educació permet fer aprenentatges i socialitzar-se. L’aprenentatge de les relacions és un procés de llarg recorregut que no es fa només amb paraules sinó amb accions, experiències i actituds. No n’hi ha prou demanant empatia a la canalla quan no n’hi ha entre les persones adultes. Cal una resposta clara per comprendre el moment, superar la impulsivitat, l’egocentrisme i la falta de reflexió per modificar les accions.

Aquestes actituds no són innates ni permanents i cal considerar-les en els diferents moments en què es donen, de la mateixa manera que saber que cal una alimentació adequada no evita que, en alguns moments, ens passem de la ratlla. Les actituds i comportaments, sovint egocèntrics, poc amables, inapropiats i barroers cap a persones i objectes no són acceptables, i cal una acció educativa clara i sistemàtica per evitar que freguin la crueltat. Els infants no són cruels per se encara que algunes actituds mostrin que no han après a saber estar. Aconseguir que n’aprenguin és, en bona mesura, una responsabilitat nostra.