Visc davant d’una estació d’autobusos. Els meus fills tenen l’escola just davant la rampa per on surten tots els vehicles, molts, sense parar. No és que em fes gràcia, però vaja, “no passa res”, em vaig voler convèncer. Fins que vaig trobar un article del doctor Jordi Sunyer, coordinador del programa de salut infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Havia comprovat que els alumnes dels centres escolars amb nivells més alts de contaminació veien alterat el seu sistema cognitiu: funcionava més a poc a poc. Tenien menys memòria de treball, pitjor atenció, etc. A partir d’aquí, em vaig començar a trobar titulars realment alarmants: mor més gent per culpa de la pol·lució que per accidents de trànsit; l’aire contaminat s’ha convertit en el quart factor de risc de mort i s’ha calculat que ens escurça la vida uns 9 mesos. I molts d’altres. A l’ Oxitocina de Catalunya Ràdio vam convidar el doctor Sunyer, juntament amb la investigadora Laia Vicens, perquè ara, a més, volen estudiar com la pol·lució afecta el cervell en la seva fase més vulnerable, durant l’embaràs. Si ja afecta infants en edat escolar, quins danys causarà en un cervell que s’està creant? ¿Seran danys estructurals, irreversibles? Si esteu embarassades i voleu col·laborar en l’estudi, no dubteu a posar-vos-hi en contacte. Mentre esperem amb candeletes les conclusions de l’estudi, us avancem què vam poder extreure de la seva visita pel programa:

  • Cal allunyar els cotxes de davant dels centres escolars, almenys 50 metres.
  • Les escoles haurien de crear murs vegetals per minimitzar una mica els efectes de la pol·lució.
  • El mal que provoca la contaminació és reversible. Desapareix si desapareix l’exposició.
  • Nosaltres podem deixar d’intoxicar els nostres propis fills fent servir més el transport públic.
  • Cal pressionar qui té el poder per fer el canvi: els polítics.
  • Si a Barcelona tinguéssim els nivells que recomana l’OMS deixarien de produir-se un 10% de càncers de pulmó, un 10-20% d’infarts i un 20-30% d’ictus.

Famílies, ens hem de preocupar. Posem-nos les piles (reciclables). Que ja fem tard.