EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

50 maneres

Diuen que els esquimals tenen cinquanta paraules diferents per definir la neu. Bé, també he llegit en algun lloc que això és més poètic que no pas veritat, que de fet amb vuit paraules diferents ja tenen coberta la màgia de tot l’espectre de blancs. És igual, la qüestió és, suposo, que com més estona convius amb una cosa, més mots et calen per desxifrar les seves particularitats. Aquí, a Anglaterra, passa el mateix amb la pluja. Vull dir que potser no tenen cinquanta verbs per descriure-la, però deunidó si hi dediquen paraules! Des del persistent drizzle, que et deixa xop de manera silenciosa, fins als pouring (també conegut com a raining cats and dogs ), que és semblant a la sensació de tenir algun graciós abocant-te galledes d’aigua gelada des d’un balcó, sempre trobaràs una manera acurada de descriure el fet que si surts al carrer tens molts punts d’acabar mullat.

Diguem-ne que aquesta humitat relativa fa de més bon portar si ets una persona casolana de mena. A casa nostra, per exemple, a part de qui escriu aquestes paraules hi viu un preadolescent rabiosament sedentari. Quan el miro al menjador, tot cofoi dins el seu mon de jocs personals i intransferibles, em pregunto què se n’ha fet d’aquella edat ideal per empaitar nenes, encastar la bici contra els parterres del carrer o trencar el vidre d’alguna veïna antipàtica amb la pilota de futbol. Totes aquestes activitats, absolutament totes, tan necessàries per fer-te persona, són rebutjades pel meu infant amb la mateixa resposta: “Papa, és que està plovent”. I tot i que sé que és una excusa de mal pagador, no el puc renyar gaire, té raó, plou o està punt de fer-ho.

Però vet aquí que aquest matí s’ha produït el miracle. Ens hem llevat mandrosos i mirant per la finestra hem vist el nostre carrer vestit d’hivern. Una nevada de postal estava emblanquinant cotxes i teulades de tal manera que el meu nen s’ha vestit tot d’una i ha sortit al carrer a tocar la neu. I, com per art de màgia, un per un, pausadament, tots els nens del carrer han sortit del cau i s’han reptat a una batalla de boles blanques. No us ho creureu però no ha tornat a casa fins a l’hora de dinar. Perquè després diguin que la neu no es prou màgica per necessitar cinquanta mots diferents.