El debat sobre els materials

Hi ha un tema recurrent en els centres educatius, en les trobades amb les famílies i, de fet, arreu on es parla de la canalla: la manca de respecte pels materials. Sentir un “no ho trobo” o un “ho he perdut” és força habitual i, com que si això passa aviat en tindran un altre o se’n compraran un de nou, no passa res i res canvia. A més, s’afegeixen comentaris que més aviat no ajuden a la responsabilitat i que tampoc són educatius: “Ja se sap, la canalla ho perd tot, no tenen cura de res, tenen el cap a altres llocs...” Explicacions que justifiquen la despreocupació infantil i que no són gens estimulants ni la fan canviar.

Aquesta poca sensibilitat a l’hora d’educar els petits en les seves responsabilitats s’acaba d’arrodonir quan són els pares i les mares els que corren a portar a l’escola tot el que es descuiden. O els fan les bosses perquè no es descuidin res. ¿Com poden controlar i saber què hi ha si ells no hi participen? Potser fins i tot l’objecte l’hem comprat nosaltres perquè no teníem temps d’anar-hi plegats; llavors, ¿com poden saber que és seu? Amb tot plegat, ¿quin valor esperem que donin als estris que fan servir? Segur que és més fàcil no discutir quan el perden i comprar-ne un altre de nou, però aquest no és el camí per aconseguir que siguin responsables de les seves coses. ¿Com pot ser que en els centres educatius hi hagi la capsa o capses d’objectes perduts i ningú els reclami? Tot i que sovint focalitzem el problema en la canalla dient que no tenen respecte per res ni cura dels seus materials, el tema és educatiu, lògicament. Si se’n compren un altre, ¿per què cal que en tinguin cura? Potser sembla exagerat i no demano magnificar el valor d’un llibre, d’un objecte o d’un jersei, però hem d’evitar que tot es vegi només com una cosa per utilitzar, perdre, llençar i/o substituir.

Els acostumem a la pèrdua i al canvi i oblidem que això té repercussions en els vincles, paraula tan utilitzada i tan poc practicada. ¿Per què no hi ha vinculació amb els objectes que fem servir? Els objectes no tenen només un valor material, sinó que, en molts casos, el valor que els atorguem està vinculat a la persona que ens els ha donat, al fet d’haver-los comprat amb els nostres recursos o amb el record que ens porten d’un moment determinat. Perquè els objectes, encara que no tots, formen part de la nostra història personal.