Crear amb un llapis

Si teniu a casa un petit dibuixant, o al contrari, no sembla que la perspectiva de seure a fer gargots sobre un paper en blanc li faci gaire il·lusió al vostre fill, hi ha una sèrie que us esteu perdent. Es diu 'Louie'. La trobareu a Filmin, i es tracta d’una sèrie francesa protagonitzada per un conill que resol tots els seus problemes només amb llapis i pinzells.

Cada episodi funciona de la manera següent: el personatge es presenta, saluda l’audiència i de seguida apareix un problema que s’ha de resoldre. Però, a diferència d’altres personatges, en Louie el solucionarà a través de la creativitat i l’habilitat amb el dibuix. I és que, en el món d’en Louie, tot el que ell dibuixa acaba sent real, sigui el que sigui. Així, si en un episodi ha perdut la bufanda, dibuixarà un gos perquè l’ajudi a trobar-la. Si troba un alienígena que no pot tornar a casa, dibuixar un platet volador és la solució!

Quan en Louie comença a dibuixar el gos, ho fa pas a pas, i així les criatures ho poden seguir i poden aprendre quins són els traços que han de fer per dibuixar-lo ells mateixos. Mentrestant, la millor amiga d’en Louie, la marieta Yoko, juga encuriosida a endevinar què deu estar dibuixant, què podria resoldre el problema que li ha sorgit a en Louie, i afegeix així un component lúdic al fet purament artístic. Subjacent a la proposta de la sèrie, que està basada en els contes del dibuixant Yves Got, hi ha el concepte del dibuix com un acte de creació, com una manera de donar vida a qualsevol cosa que ens passi pel cap, i per tant estimula la imaginació dels nens al mateix temps que els ensenya a ser autònoms i a buscar solucions pròpies. En Louie sempre intenta resoldre els problemes amb el llapis a la mà.

Una parella d’amics, tots dos artistes, em comenten que el seu fill de quatre anys, molt aficionat a dibuixar, s’ho passa la mar de bé amb en Louie i que, de fet, l’únic problema que té la sèrie és que de tant en tant va posant en pausa l’episodi per donar temps a seguir cadascun dels passos del dibuix.

Em va semblar una imatge meravellosa d’una experiència televisiva compartida: els pares amb el comandament a distància a punt, asseguts al costat del fill o filla que va traçant al paper els dibuixos que ensenyen a la sèrie. I en acabat, el dibuix a la nevera! Poques sèries hi ha que tinguin com a resultat una obra d’art, no us sembla?