LA PITJOR MARE DEL MÓN

Ara sabria que...

No tornaré a tenir cap menor d’edat a càrrec (MEC). No en tornaré a tenir perquè no tinc edat i perquè no en tinc cap ganes. Ja tinc una major i dos menors d’edat a càrrec i la quota està més que coberta. No en tornaré a tenir, però si ara en tingués podria aprofitar tots els coneixements i tota l’experiència acumulada -el know how, que se’n diu- per procurar no cometre algunes pífies de manual i estalviar-me uns quants patiments.

Si fos així, ara sabria que no cal patir per un noranta per cent dels motius pels que vaig patir quan vaig tenir la MEC número 1. Sabria que plora, brama i remuga per culpa dels refotuts còlics i tindria algun petit truc a l’abast per minimitzar-los. No esperaria que la meva olor els calmés perquè en el cas dels còlics ni l’olor del paradís els calma. Que donar pit pot anar bé... o no anar; i que tampoc cal un màster en enginyeria aeronàutica i que si no va bé, doncs no va. I punt. Que pot no ser una bona idea tenir un altre MEC tan seguit. De fet pot ser una idea nefasta i que és millor esperar-se una mica o una mica molt. Sabria què demanar en una escola i en fotria el camp molt més ràpid del que ho he fet algunes vegades si veiés que m’han venut gat per llebre.

També me’ls enduria de viatge de ben petits encara que fos dormint dins una tenda de campanya. I donaria una importància a l’ordre molt menor de la que hi vaig donar en el seu moment. Compraria una cinta adhesiva més potent per enganxar-los el cul a la cadira a l’hora de fer uns mínims deures escolars (mínims, mínims deures escolars). Me’ls fotria a dormir dins del meu llit moltíssimes més vegades i sense trencar-m’hi les banyes. M’estalviaria un mínim del cinquanta per cent de les visites al pediatre per refredats i temes similars. Els apuntaria a circ i acrobàcia. I a música. Els proposaria que marxéssim a viure fora, un any, per aprendre anglès d’una vegada. Contractaria un cangur molt abans del que ho vaig fer. I en general, viuria amb el cutis menys tens perquè sabria que hi ha imponderables que no es poden evitar per molt que vulguis o facis, que ningú em va enviar a lluitar contra els elements i que, al final, tot plegat tampoc és tan greu. I si ho és, patir no soluciona especialment res.

Esclar que... llavors... caguntot... llavors ja no seria la pitjor mare del món, i no seria aquí, escrivint. Sort que tot plegat és un exercici de ficció.