El curs es farà

El meu avi va ser director d’una escola de les Borges Blanques durant la guerra. El dissabte que van bombardejar l’escola els nens eren a classe. Van sonar les campanes a temps i tots van córrer a amagar-se als refugis dels afores. L’escola va quedar destruïda i van morir, entre altres mestres, la dona del meu avi i els seus dos fills, que vivien allí. Justament aquest estiu estic novel·lant la seva història. Una història de mestres que veuen els canvis en l’educació de la República a la dictadura.

Tot això m’ha fet pensar en el principi de l’actual pandèmia, quan a les rodes de premsa hi sortien els militars i el mateix govern feia símils amb la guerra. És evident que això no és cap guerra però sí un problema mundial molt gros que hem de superar sense prendre gaire mal. Aquests dies m’he anat informant pels mitjans de quins protocols s’aplicaran al setembre en cas de positius per covid-19.

Crec que la visió general és, d’entrada, catastrofista, i ho dic com a pare i com a docent. Sabem que per molt que tinguem els alumnes aïllats en grups bombolla i que la famosa traçabilitat es compleixi, tan bon punt surtin per la porta quedaran junts al carrer. I s’abraçaran i es preguntaran què tal l’estiu sense la mascareta. Els contagis seran socialment inevitables. És més, ningú que hagi treballat en una aula de secundària (ni de primària) creu que podrem contenir els alumnes durant els deu mesos del curs. La sospita és que tot plegat es converteixi en un campi qui pugui. Als centres no sortiran els casos d’un en un, sinó que probablement ho faran a grapats.

Però, tot i que el que ens espera serà complicat, no volia caure en el desànim. Si els nens en èpoques de guerra seguien anant a l’escola era perquè la socialització entre companys i docents era, i és, molt important i necessària. Aquest curs haurem d’avançar amb més obstacles del que ja és habitual; en alguns moments serà dur, però el curs avançarà i es farà. Tots els que ens hi dediquem en cos i ànima sabem que d’això en sortirem més forts i més savis. I que quan no puguem estar a l’aula ens veurem telemàticament.

També necessitarem l’ajuda excepcional de les famílies, que hauran de fer més equilibris que mai per compaginar feina i fills. Per això l’administració i les empreses també haurien d’estar a l’alçada del moment.