18/11/2017

La mama és fora

2 min

A casa nostra hi viu algú que no para quiet. És tan gran la seva capacitat de mobilització que, sense adonar-nos-en, ens trobem els caps de setmana plens d’excursions en bicicleta, escapades a ciutats desconegudes i pícnics pastorals que desafien les prediccions meteorològiques. És esgotador, ho reconec, però si us soc sincer sempre recompensa. Gràcies a aquestes activitats hem descobert cavalls salvatges en turons amagats o convents semiderruïts on una tal Anna Bolena va passar la nit abans de fer un casament que pel que diuen no va acabar gaire bé. Tot això té un mèrit especial, sobretot si et pares a pensar qui són els seus còmplices d’aventures, dos Gavaldàs que a banda de compartir inicials també comparteixen una mandra genètica difícil de mesurar.

Potser és per això que, de tant en tant, la nostra cul de mal seient preferida fa una escapada. No fa ni una setmana les seves amigues del Minipop, una colla de mares inquietes que tenen el valor de muntar un festival cultural a Tarragona, la van engrescar per passar uns dies a Porto. És cert, engrescar-la, el que es diu engrescar-la, no va caldre gaire, però el fet és que el meu fill i jo ens vam quedar sols a casa, disposats a fer el que més ens agrada, o sigui res de res. Bé, sí que vam fer moltes coses, però totes, absolutament totes, en pijama: batalles de Risk que sempre acaben en punxa perquè el papa fa trampes i l’enxampen, baralles de coixins que acaben en punxa perquè el papa pren mal, o sessions de cinema políticament incorrecte plenes de taurons assassins, orientals amb molta mala llet i adolescents amb certa tendència a morir esbudellats.

Això sí, pare i fill ens vam prometre que no trucaríem a la mama perquè ens ajudés, era una qüestió d’orgull masculí. Solets ens en sortiríem. Llàstima del diumenge al vespre quan, preparant l’escola de l’endemà, la vam estar emprenyant més d’una hora perquè no trobàvem la carmanyola ni els guants ni la roba d’esport ni res. El dilluns quan va tornar radiant, llesta per planejar la següent escapada, li vaig demanar disculpes per les trucades. “No pateixis -em va dir-, totes les mares de la colla vam estar fent el mateix el diumenge al vespre amb els respectius marits”. I tot seguit em va fer una mica de vergonya ser home.

stats