14/05/2021

El català fora de les aules

2 min

En l'últim article vaig afirmar que el futur del català depenia dels alumnes i la seva predisposició. És un tema que m’agradaria ampliar. En moltes zones del territori els adolescents parlen majoritàriament en castellà. Per a tots aquests alumnes, el català és una llengua d’ús acadèmic, com ho pot ser el llatí.

La pregunta, si és que ens preocupa el futur de la llengua, és com podem revertir la situació perquè no estigui tocada de mort en un parell de generacions. La resposta no està només en mans dels docents. Nosaltres ja fem prou amb les eines que tenim, almenys els que prediquem amb la immersió lingüística.

Hem d’aconseguir que el català formi part del dia a dia dels joves fins al punt que no en siguin conscients, i que per tant deixin de ser reticents a situacions en què, fora de l’institut, els calgui expressar-se en una llengua que han après. El camí per aconseguir-ho són els nous canals de comunicació. Per exemple, necessitem youtubers que xerrin en català del que sigui: música, moda, esports, cinema, fins i tot llibres. I plataformes que els donin ressò. No calen inversions milionàries.

Això ho va fer TV3 als anys vuitanta i noranta i va ser un èxit. La meva generació va créixer amb els dibuixos animats japonesos. Això s’ha perdut en detriment d’altres canals en castellà, que disposen d’una oferta immensa i a l’abast de qualsevol mòbil. Els temps han canviat, ningú ho nega, però discrepo del que va opinar recentment el director de TV3 quan afirmava que no veia viable econòmicament poder reforçar la llengua catalana en nous suports digitals per als joves.

No es tracta de nostàlgia, es tracta d’una urgència lingüística. Ha de ser viable perquè ens hi va la llengua, i es pot fer amb talent i recursos propis, com hem fet tantes vegades els catalans. A l’aula d’acollida he utilitzat els vídeos de l’Info K, i no només funcionen de meravella, sinó que normalitzen el català com a llengua útil per parlar de les inquietuds dels adolescents. Recordo una anècdota en un institut on cap alumne tenia el català com a primera llengua. Quan els vaig deixar que triessin cançons, me’n van cantar una de la sèrie Polseres vermelles. Allò els arribava, encara que fos en català. L’altre dia, per la megafonia, va sonar la sintonia del Bola de Drac en versió original. Als de la nostra generació se’ns feia inconcebible no taral·lejar-la en català. Els nostres alumnes ja no. Què pensem fer, doncs? Deixar-ho córrer?

stats