Carme Ortoll, una lliçó de vida

Hi ha poca gent del món de l’educació que no sàpiga qui és la Carme Ortoll; tot i això, farem cinc cèntims de la seva biografia. La Carme va néixer a Calafell l’any 1958. Durant molts anys va ser aprenent de mestra -perquè els que ens dediquem a aquest ofici sempre som aprenents-, formadora, directora en diferents escoles i una de les ànimes del Grup de Mestres del Penedès, entitat de la Federació de Moviments. A més, va tenir responsabilitats polítiques: va ser l’encarregada del Programa de Benestar de la Infància i de l’Adolescència que depenia de la conselleria de Benestar Social i Família; també va ser directora general d’Infantil i Primària. De tot el que ha fet, que és moltíssim, ens agrada destacar l’impuls a l’hora de redactar el decret d’escola inclusiva. A la Carme sempre li agrada dir que és la societat la que ha de ser inclusiva i, per tant, l’escola també. I té raó.

La Carme ha convertit la seva experiència en una lliçó de vida. Els primers dies de la pandèmia es va trobar amb una colla d’amics per dinar i poc després tots emmalaltien de covid. En el seu cas li va afectar el cervell. Es va quedar pràcticament immobilitzada i sense poder parlar. A poc a poc ha anat superant els efectes de la malaltia, però encara li queda un llarg camí. La Carme ha valorat molt la importància del personal sanitari i el fet de tenir al seu costat persones que han vetllat per ella, d’una manera especial la Noemí. Per la seva banda, la Noemí ha reconegut que el més difícil d’aquest temps ha sigut aprendre a gestionar la solitud, que es feia més profunda quan pensava que la seva amiga havia d’estar també sola a l’hospital.

A tall d’anècdota, la Carme deia que podia fer una conferència davant de 500 persones per explicar el decret d’escola inclusiva; això sí, podia ser que en aquella conferència portés les calces damunt dels pantalons, si no havia tingut cap suport a l’hora de vestir-se. Potser seria un bell homenatge demanar-li que fes la conferència. Si arriba, els del públic hauríem d’anar guarnits a la manera de Superman (amb malles blaves i calces vermelles damunt) perquè estaríem davant d’una Superdona, davant d’una superpersona molt estimada. Endavant, Carme, endavant, tots avancem al teu costat.