FAMÍLIES... PARLEM-NE

El significat dels rituals

Quan hi ha creativitat sembla que tot és possible i si, a més, es tenen els recursos per prendre decisions, poden arribar situacions impensables. I quan això passa, caldria pensar en les possibles conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, especialment quan les criatures en són protagonistes.

Per què ho dic, això? Un dels eixos fonamentals de l’educació és afavorir que la canalla entengui com és el món. En diem socialització i, en aquest marc, és on hi ha les normes de cada cultura, els valors que es defensen i també els rituals que mostren els diferents moments del creixement. El canvi d’etapa: passar de la bressol a primària (deixar el xumet i tenir autonomia); de primària a secundària (més autonomia i maduresa); estudis superiors (aconseguir un diploma o graduació); obrir-se pas en el món adult (anar a buscar feina, aparellar-se...) i un llarg etcètera.

Cada etapa demana un grau de maduresa i de comprensió del significat de cada pas, així com també de la nova etapa. Serà diferent de les anteriors i aquest és el valor que tenen, precisament: obren perspectives de canvi personal, amb més responsabilitats. Té una lògica, doncs, que es facin comiats en cada etapa, perquè canvien les persones que acompanyen aquest viatge: companys i companyes, professorat i, sovint, els mateixos llocs, si més no de manera parcial.

Les criatures caminen agafats de la mà de les persones adultes -tant de la família com de l’escola- en aquest procés de comprendre el món. Són aquests dos col·lectius els que els han de mostrar tant la importància del camí recorregut com les noves oportunitats. Aquest pas d’una etapa a l’altra té, doncs, una importància simbòlica, afectiva i social. És a dir, són moments importants que, de fet, marquen un abans i un després. Malgrat que els protagonistes són la canalla i els adolescents, és important també respectar el sentit i el moment, per no distorsionar el veritable valor d’aquests moments. Per tant, evitem-los les “festes permanents”. ¿Graduació a P2, a P3 i a P4? No els fem jugar un paper que ni té sentit, ni entenen. Si no respectem celebrar quan toca, els estarem anticipant i distorsionant el sentit d’uns rituals que perdran tot el valor. I després ens queixarem que no valoren res...