NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Sigueu immigrants digitals... molt apanyats!

De vegades em demanen xerrades sobre 'Els perills d’internet' i sempre dic que no, que em sembla que és una manera molt negativa d’aproximar-se a les TIC. Entenc que hi ha molta por, que neix del desconeixement i la inseguretat, però no es resol amb RR (pronuncieu “rrrrrrr”), Rebuig Rabiós, ni amb AA (pronuncieu “aaaah!”), Adoració Acrítica. No siguem com els pares de Hansel i Gretel: abandonen els fills al bosc, allà se les apanyen com poden i, quan no se’n surten, ensopeguen amb una atractiva, deliciosa caseta de xocolata. Però, ai làs!, a dins hi ha una bruixa que els enganya i se’ls vol menjar. Llavors tots a córrer! La bruixa és dolenta, però els nens van ser abandonats a la seva sort!

En la xerrada que faig a les famílies sobre les TIC, hi ha un moment en què els demano quina generació són. Si els joves són generació YouTube o generació Núvol ells..., què serien? Surten coses com: generació Jugar-Al-Carrer, generació Tele, generació Heidi, generació Walkman, generació Màquina d’Escriure, generació Mazinger Z (aquesta és la meva, però de vegades la meva mare no me’l volia deixar veure perquè era massa violent!) o generació Casset. Generació Casset, sí, perquè cada generació porta la tecnologia que li és més pròpia fins al màxim de les seves possibilitats: el casset ja superava els nostres pares (“Per gravar has de prémer Play i Rec alhora, veus?”. “Ui, fill, que complicat!”), i fèiem coses no previstes (com rebobinar les cintes amb un boli Bic) o il·legals (com posar el cassette al costat de la tele per gravar la sintonia d’aquella sèrie... o les cançons d’Eurovisió!). El que passa és que la tecnologia del casset va durar dècades, i les noves tecnologies constantment canvien, es modifiquen, evolucionen... I el seu ritme d’acceleració pot ser superior a la nostra capacitat d’adaptació i el seu impacte molt superior a la nostra capacitat de gestionar-ne les conseqüències. Però no us rendiu! Com deia Schwarzenneger a l’últim Terminator: “Soc vell, no obsolet”.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: els nostres fills són nadius digitals, però això no vol dir que siguin experts digitals. I vosaltres potser sou immigrants digitals, però podeu aplicar el millor programa de Control Parental: 3C! (Comunicació+Confiança+Criteris) i sereu immigrants digitals... molt apanyats!