EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Sense reserva

Amb això de viatjar passa com amb tot, que l’experiència ajuda a no cometre les mateixes errades gaire sovint. Aprens, per exemple, a no emportar-te aquelles sabates tan mones que encara no has estrenat o a agafar un abric que tapi però que no pesi com un ase mort. Si el viatge és amb un nen petit, creieu-me, encara n’aprens més de pressa. Aprens a agafar el cotxet Maclaren encara que el nen ja s’eixugui el cul tot sol, sabent que t’estalviarà la gangrena als braços de tant portar-lo a coll i que, de passada, hi podràs penjar les bosses de totes les tonteries que acabes comprant i que saps que mai faràs servir.

I, tanmateix, hi ha errades que comets de manera contínua i absurda. A mi, la que més ràbia em fa arriba sempre a l’hora de dinar. Mira que fa anys que ho sé, que s’ha de començar a buscar restaurant abans de tenir gana, però no hi ha manera. Absurdament decideixo aprofitar l’horeta que ens queda abans de dinar per anar a aquell museu que està a prendre pel cul, no fos cas que l’exposició s’escapi mentre dinem.

I passa el que sempre passa. A mig camí el nen té gana, la dona té gana i jo estic mort de fam, però ho dissimulo per no quedar com un imbècil. Però ho soc, i molt, perquè el bon rotllo desapareix en sec i tot són cares llargues i comencem a mirar llocs per menjar; però aquest és molt cutre i aquell massa car i a l’altre no hi deixen beure alcohol; i al final acabem entrant a un restaurant cutre, car i amb un vi fastigós, i la resta del dia ja se n’ha anat a la merda.

Ara bé, si us soc sincer encara hi ha una cosa que em fot mes malícia quan arriba l’hora de dinar, una frase que em fa venir ganes de girar cua i fugir del local en qüestió. És aquella que t’engalta el maître tot just entrar: “Tenen reserva feta?” Us juro que el mataria. Esclar que no tinc reserva feta, tros d’ase! Si la tingués ja t’ho hauria dit, no et sembla? A més, el restaurant està buit, absolutament buit, només hi falten aquells matolls que mou el vent a les pel·lícules de l’Oest.

No, aquest home no vol saber si tinc reserva feta. És una pregunta capciosa, ell sap que no la tinc, i tant! Ho fa únicament per humiliar-me, per fer-me sentir com un desgraciat, un pringat que no reserva taules.

Sort en té que estic mort de gana, que si no li diria quatre coses.