18/02/2017

Tot allò que es pot dir en un tuit

2 min

N’hem dit tuit del resultat de tuitejar. Tuitejar és escriure alguna cosa utilitzant com a màxim 140 caràcters. Estem convençuts que només qui té les idees molt clares i els poetes -i no n’hi ha gaires- poden dir alguna cosa d’interès amb 140 caràcters. Dir molt en poques paraules exigeix un domini verbal extraordinari i exigeix també pensar molt abans d’escriure. Per això, bona part dels tuits que circulen no tenen gaire interès, per dir-ho d’una manera benèvola. Són porqueria que hauria d’anar al contenidor sense gaires miraments. El tuit és un altre fill de la societat de la pressa, d’aquella societat líquida que tan bé va descriure l’enyorat Bauman. A vegades en trobem algun que ens sorprèn, sobretot per allò del ruc i de la flauta, però no pas perquè qui l’ha escrit tingui gaire coneixement del que afirma. Un tuit pot mostrar capacitat de síntesi, una bona dosi d’ironia i, també, facilitat per a l’insult i la grolleria. D’això darrer se’n dol la criatura. No hi ha dia que no sentim com algú s’exclama perquè els tuits que li han adreçat eren ofensius, fins i tot delictes penats pel codi.

Tot i que sempre circula per vies estretes i limitades, el tuit no deixa de ser una forma d’expressió que, pel que es veu, té un gran futur. És per això que el món educatiu no pot mirar cap a una altra banda ni pot demonitzar-lo d’entrada. Pel cap baix, ens pot servir per posar damunt la taula el debat sobre la llibertat d’expressió, en concret sobre si ha de tenir límits o no.

I si anem una mica més enllà, veurem que és convenient reflexionar sobre quin és el context social, polític i històric que els dona ales com a mitjà d’expressió. I com que parlem d’ales, també podem contrastar-lo amb les diferents finalitats que poden tenir els cants dels ocells. Ens podem preguntar, per exemple: “¿S’insulten els ocells quan refilen? ¿Fan escarni els uns dels altres?” Potser aquests exercicis ens ajudaran a entendre que si no tenim res important per tuitejar més val destinar els nostres esforços a construir discursos més sòlids, més consistents i més interessants.

“Anem a contracorrent?”, ens podem preguntar. La resposta és que no, que anem a favor d’altres gèneres discursius que afavoreixin la convivència i ens permetin situar-nos en el món més bé que la majoria de bestieses que es transmeten via tuit.

stats