23/01/2021

L’alegria de canviar bolquers

2 min

Hi ha un moment en què, cada vegada que canvies uns bolquers, penses que serà l’última vegada, perquè ja no tindràs més criatures i l’última ja comença a poder seure a l’orinal. Passats els anys, però, comences a canviar els bolquers dels nets. La perspectiva ha canviat, perquè als nets només els canviem un bolquer de tant en tant, però, sigui com sigui, penses, com amb la primera criatura, que no és pas cap tortura. Canviar bolquers és com anar amb bicicleta: no s’oblida. Recuperes de seguida el gest d’agafar els peuets de la criatura amb una sola mà per poder fer lliscar el bolquer obert sota la criatura. I recordes perfectament fins on has d’estirar les pestanyes adhesives perquè quedi ben ajustat. Canviar bolquers és una d’aquestes feines agraïdes, com netejar un pany de porta o un vidre, feines en què de seguida veus el resultat. A més, pot ser un acte d’amor si, en lloc de fer cara de fàstic, t’ho prens amb alegria. Sigmund Freud va deixar escrit que la caca és el primer regal que el nadó fa a les persones que estima. Quan la fa a l’orinal és perquè pren consciència que el regal ens fa feliços. Mentrestant, li netegem el cul perquè això el fa feliç a ell.

Suposo que les mares relacionen més la criança dels primers anys amb l’alletament i els pares amb els bolquers. Les mares s’ocupen de l’aliment, els pares de l’excrement. O hauria de ser així. Però d’això fa ben poc. Els homes van començar a canviar bolquers cap als anys seixanta, quan també van començar a parlar amb els nadons, a portar-los a coll, a fer-los dormir i a llevar-se a mitjanit. Començava una nova manera de fer de pare que no és, ni de lluny, la que vam viure, com a fills, els de la meva generació. Aleshores, una dona, Marion Donovan, va tenir la idea de fer bolquers d’un sol ús. Potser, més que en ella, va pensar en com fer-li més fàcil la feina al seu company. El fet és que, poc després, una multinacional americana va inundar el mercat de bolquers. Ara és un negoci que mou més de 30.000 milions d’euros a l’any. I, malgrat tot, encara no n’hi ha de 100% compostables i cada dia se’n llencen milions. Posats a reivindicar, cal dir que encara hi ha molts lavabos públics on els canviadors de bolquers són als lavabos de dones. I que es continuen fabricant alegrement les tovalloletes humides, tan contaminants i fàcilment substituïbles per les esponges naturals de tota la vida.

stats