¿Així no es pot educar?
Sovint tenim la idea, molt construïda a còpia d'eslògans, que per educar es necessiten unes condicions favorables –que interpretem com a imprescindibles– i que, sovint, estan en contradicció amb les dificultats que en aquells moments es donen. Hi ha moltes informacions, professionals i dels mateixos mitjans de comunicació, que van aprofundint en aquesta idea, fet que porta a pensar que les dificultats ens impedeixen educar.
Sovint s'apunta que per educar cal tenir molt temps, estar sempre amb les criatures i evitar que s’avorreixin; tenir la vida domèstica controlada, la vida laboral gairebé sotmesa als horaris infantils i adolescents, i un llarg etcètera. Exigències que provoquen, al cap i a la fi, una sensació d’inseguretat i de mala praxi educativa. El que sembla que hem oblidat és el fet que la vida és el millor marc per educar els nostres infants i adolescents i, sobretot, que visquin directament la manera com les persones adultes prenem decisions davant de totes les situacions que la vida ens planteja.
La pandèmia i totes les seves manifestacions ens han ofert aquesta possibilitat: com ens organitzem? Què cal fer? Hi ha hagut molts canvis arreu i això és una oportunitat per educar. Que mai hauríem provocat, però que els servirà per al futur, ja que de situacions imprevisibles en tindran moltes més de les que podem imaginar, pensar o preveure. I és que la vida no és previsible, i menys quan hi ha factors de gran abast que modifiquen no només el món infantil sinó, especialment, el món adult, amb repercussions personals, laborals, econòmiques i relacionals.
Com aprofitem aquesta experiència perquè sigui educativa? Per què no ho aprofitem per mostrar als nostres infants i adolescents com els adults sabem encarar, afrontar i prendre decisions davant la variabilitat de situacions que ens provoca aquest virus? La manera i les actituds amb què els adults les afrontem i prenem decisions amb la màxima serenitat són, sens dubte, factors educatius que afavoriran la maduresa i sentit de realitat de la canalla, especialment si els en fem partícips d'acord amb la seva edat i maduresa.
A més del punt de vista individual, familiar i local, és interessant que aprofitem per mirar-nos-ho amb perspectiva i veure com la vida sempre ha anat oferint oportunitats i dificultats, i com sempre les hem anat sabent superar. Ara bé, tinguem presents també les diferents situacions socials en què estan les famílies. Així afavorirem que no hi hagi unes exigències inapropiades i tampoc generarem més pors i diferències que les que la vida ja porta.
