Els vampirs del punyetavirus
El confinament amb menors i/o majors d’edat a càrrec (MEC) es divideix entre les unitats familiars amb els MEC galls insomnes i els MEC vampirs. O sigui, entre els que tenen els MEC petits i els que convivim amb els MEC Adolescentis comunis. També hi ha, esclar, aquelles famílies on hi ha de tot. Que la força us acompanyi, famílies diverses.
Puc imaginar-me la bonica experiència de les famílies amb galls insomnes, perquè l’he viscut en primera persona. Només amb una variació. Quan algun dels MEC es desvetllava en horari after hour li prometia tocar el dos de casa així que es tornés a desvetllar. I era veritat. I ho fèiem. Només se m’acut donar gràcies a Obi-Wan Kenobi perquè el punyetavirus m’enganxa amb els MEC amb independència motriu i neuronal i espiritual i higiènica i lúdica i de tot. No, monetària encara no. Caguntot, tot i que tampoc poden gastar gaire. He, he, he.
A mi tot aquest merder m’ha tocat amb els MEC vampirs. Com a bons vampirs fugen de la llum i s’enclaustren a les seves cambres, alguns d’ells en la màxima foscor, d’altres no, però el gas tòxic que emeten les seves vambes segur que emboira les neurones de la percepció lumínica. La llar familiar esdevé un espai de silenci un pèl sinistre (és un dir, perquè l’article quedi bé), que servidora aprofita per usar el sofà per fer el manta i pintar-me les ungles; el menjador per a la meva sessió de dancing cardiovascular, amb els auriculars posats, per no destorbar la pau dels xuclasangs; la cuina per... per no deixar-la feta un fàstic; el lavabo per posar-me fins a quatre capes de cremes, olis i mascaretes, i els passadissos per circular lliurement.
Tot plegat fins que, a poc a poc, ells emergeixen de la foscor de les seves estances, pàl·lids, ullerosos, a la recerca d’un substitut de la sang tan apte com la llet i els cereals. Els empipa el dia i cada cop es lleven més tard. I cada dia se’n van a dormir més tard, amb el perill que la llum del sol els enganxi desperts i ataqui la seva natura vampírica.
Quan em llevo a mitja nit per fer la visiteta al lavabo, els sento i els deixo fer. No vull que m’ataquin la jugular. I mira, tu, penso que com més tard es lleven més temps d’ús de sofà i tele tinc per a mi. Sí, en aquest confinament millor posar-s’hi de cara que de cul. Llarga vida als vampirs. I cuideu-vos!
