EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Turistades

Una de les coses bones de viure al costat de Londres és que no cal insistir gaire per tenir convidats. Just quan la grisor del cel i la humitat comencen filtrar-se en el teu estat d’ànim, una trucada o un simple whatsapp t’alegra el dia i avisa que un brot de clima assolellat està a punt de visitar-te. A veure, tampoc és que ens fem falses il·lusions, sabem que la visita no és pas perquè ens enyorin desesperadament o necessitin la nostra presència per trobar sentit a la vida. No, està ben clar: venen per veure els edificis de rajola vermella i per perdre’s entre els carrerons asimètrics. I per això, quan fan servir la nostra minúscula casa de campament base, decidim regalar-los la nostra experiència en forma de consells i recomanacions per gaudir de manera especial dels encants londinencs.

Els recomanem aquell barri encara per descobrir o aquella llibreria minúscula i amagada. Els parlem d’una exposició fascinant en un museu perdut o del concert que fan en aquella sala tan mítica. Però sobretot els avisem dels llocs que han d’evitar de totes les maneres. Els diem que Oxford Street és un infern sobrepoblat de (horror!) turistes, que es fa molta més via agafant el metro que no pas fent servir els busos de dos pisos, per molt monos que siguin; que el London Eye és la manera més estúpida de pagar una calerada per fer fotos mogudes de la boira anglesa o que Camden Town és un mercat de tot a cent cutre i sobrepoblat de (horror dels horrors!) més turistes encara.

I els nostres convidats ens escolten atents i somriuen i diuen que moltes gràcies. I tot seguit fan el contrari del que els hem dit. És normal. Els nostres consells no els serveixen de gaire perquè estan viciats d’inici. Són recomanacions d’algú que pot anar a la capital anglesa cada cap de setmana si vol, d’algú que ha vist el Big Ben quaranta vegades i que, de tants parcs passejats, ja no s’immuta quan veu un esquirolet davant seu. Per això els nostres convidats se’n van a Camden i agafen l’autobús de dos pisos i pugen al London Eye i es deixen mig sou a Oxford Street. Perquè la seva és una mirada neta encara, una mirada de turista que ho veu tot per primer cop. I això, per moltes alternatives estupendes i originals que proposis, és impossible de superar.