FLORS DE BACH

Tota canalla és bonica

En una xerrada sobre com desenvolupar una sana autoestima en els fills i filles, un pare em va preguntar què podem dir-li a una nena que és lletja i que sap que és lletja. Era una pregunta per quedar-se una mica de pedra. Però vaig reaccionar amb normalitat perquè als pares, com passa amb les criatures, se’ls pot orientar millor des del respecte i la comprensió que no pas posant cara de què coi diu aquest bon home ara!

No em va especificar si es referia a la seva filla o a alguna altra nena, ni em va donar més detalls. Amb públic al voltant, em va semblar que si l’hi preguntava podia intimidar-lo o entrar en un terreny relliscós. I, a més, no em calia saber-ho per respondre-li. Li vaig dir que aquest tipus d’afirmacions corresponen a un concepte de bellesa molt estret, que segurament té relació amb els cànons també estrets que ens bombardegen constantment des la publicitat, la moda i la cosmètica. I que ens urgeix ampliar-lo perquè la bellesa no només va més enllà de l’aspecte físic, sinó que es tracta d’un concepte subjectiu. Un estudi fet per psicòlegs de diferents institucions de Massachusetts, entre elles la Universitat de Harvard, conclou que la bellesa és en els ulls de qui mira. I un altre, fet per investigadors de la Universitat de Londres, afegeix que de moment no s’han pogut establir unes característiques objectives que fan bells els objectes.

Convé que parlem amb els nostres fills i filles abans que ho faci la indústria de la bellesa, com recomana -curiosament- un espot publicitari d’una coneguda marca de cosmètics. Expliquem a les criatures que la bellesa és una manera de mirar les persones, les coses i la vida. I que té més a veure amb la pròpia sensibilitat, amb la capacitat de percepció, d’admiració i de commoure’s, que amb qualitats determinades de les persones i dels objectes.

Ensenyem-los a veure totes les formes possibles de bellesa, la visible i la invisible, la física i la interior, la que ve donada i la que podem crear o cultivar. I a envoltar-se de persones, amics i companys que se les estimin, les respectin i les trobin boniques. No hi ha criatures lletges, sinó adults de ment i cor estrets que no sabem veure la infinita bellesa que hi ha en uns ulls, un cor, unes mans o uns peus amb tanta vida per estrenar.