EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Sol, solet

“Com va la pluja?” Aquesta és la frase més repetida dels teus quan vius a Anglaterra. Tot és trepitjar l’aeroport de Reus i els comentaris sobre el clima són omnipresents. La cosa té la seva conya, sobretot quan comproves que el teu país de sol i platja et rep amb un cel gris plom i un aiguat de cal Déu. No hi fa res, els teus conciutadans riuen sota el nas igualment quan saben d’on vens, amb aquella suficiència que dona viure en un lloc privilegiat de bon temps, mànigues curtes i vermuts a les terrasses. Tu no ho dius però per dins, pacientment, esperes la teva revenja. Saps que precisament d’aquí uns quants dies és quan notaràs la diferència, que d’aquí ben poquet els mateixos que s’enfoten de la teva climatologia es passaran les hores suant com truges, esquivant de dia el bat de sol, baixant les persianes i amorrats a l’aire condicionat, i de nit donant voltes al llit desvetllats i comptant mosquits.

No us penseu, allà tampoc serà tot flors i violes. L’estiu anglès és una broma, com diuen ells mateixos, una enganyifa que es repeteix cada any. Ja et pots llevar amb un dia radiant que tard o d’hora el temps es girarà com un mitjó i et farà obrir l’armari per recuperar aquella rebequeta que ja havies desat. Tant és que sigui juliol o agost, els cels anglesos mai paren quiets, sempre hi ha una conxorxa de núvols entremaliats disposats a fer-te la guitza quan menys t’ho esperes. I llavors, ¿on és la gràcia de gaudir i patir un clima britànic, us preguntareu? Doncs la gràcia s’amaga en el dia que, contra tot pronòstic, fa bo de debò. A Anglaterra quan fa un dia de sol sembla que sigui festa major. La gent omple els carrers i els parcs es decoren amb llençols de totes les mides com si hi hagués un concert de música pop. Gairebé tots traginen gossos descolorits que, esperitats, empaiten tot el que troben, ja siguin nens, pilotes, esquirols o ocells de mil colors. Fa goig veure’ls, contents i enjogassats, amb la pell envermellida, talment com si fossin flors salvatges amb ganes de lluir els seus millors colors.

És cert, l’estiu anglès dura un instant, quan te n’adones ja s’ha amagat. Però mentre dura, mentre la pluja s’amaga darrere els teulats, té aquella alegria infinita de les coses que es fan esperar.