FLORS DE BACH

Sigues una mica criatura

Mare, pare, mestra, mestre, lectora, lector... Ja fa una pila d’anys que ens parlem els dissabtes a través d’aquest espai, gràcies a l’enyorat Carles Capdevila, a qui no em cansaré mai d’agrair que em regalés aquest altaveu, i a les actuals responsables de l’ARA i del Criatures, a qui tampoc em cansaré d’agrair la confiança. Quan ens aproximem a tres-centes Flors de Bach, em dirigeixo a tu en segona persona i ho faig per demanar-te que siguis una mica criatura. Que, tot i que l’educació és una cosa seriosa, no te la prenguis tan seriosament. Que, tot i que hagis d’atenir-te a un rigor i una lògica, siguis capaç de fer les coses només pel plaer de fer-les. Que, tot i que per educar ens calguin propòsits, no en trobis cap de tan bonic com el d’estimar i compartir instants preciosos amb els que estimes.

Et dic això perquè massa sovint, quan vaig pels pobles i ciutats del nostre país petit i bonic, et trobo excessivament capficada o capficat en els principis, els valors o les normes d’una bona criança, amb la distinció entre el que és correcte o incorrecte, amb l’exigència de fer-ho perfecte, la por d’equivocar-te o el neguit pel futur. Estàs tan preocupada o preocupat per com han de ser els teus fills, filles o alumnes el dia de demà, que t’oblides de gaudir de com són avui.

¿Saps per què els costa tant a les criatures a vegades fer-nos cas? Perquè nosaltres ens pensem que el temps de joc s’acaba quan els fem recollir les joguines, i el temps de joc no té fi. Perquè ens pensem que la vida serà quan els haguem educat i la vida ja és mentre els eduquem. Continua jugant, imaginant, fabulant, explicant històries, somiant, dient ximpleries, rient, compartint, vivint, mentre recullen les joguines, es banyen, berenen, dineu, sopeu, es renten les mans, es posen el pijama, es vesteixen, aneu pel carrer o aneu a comprar.

No eduquis perquè sigui el teu deure, educa per l’alegria d’educar. No t’entestis a ensenyar coses, esforça’t a crear i compartir instants màgics mentre les ensenyes.

L’ofici d’educar és una de les oportunitats més boniques que ens brinda la vida per viure-la intensament i gaudir-nos plenament. Només necessites connectar amb el teu nen o nena interior, deixar-te captivar per les meravelles que captiven els nens i nenes, ser tu també una mica criatura.