EN FAMÍLIA

Publicitat d’aliments

La majoria dels aliments que anuncien a la tele difícilment mereixen el nom d’aliments. Begudes ensucrades (a vegades en versió sense sucre), postres lactis ensucrats (o amb propietats màgiques), aperitius salats (i cruixents), alcohol, dolços, caramels, llaminadures... No he vist mai un anunci de peres, llenties o albergínies. Perquè no cal, perquè es venen milers de tones de peres, llenties o albergínies sense fer-ne cap anunci. Les porqueries, en canvi, si no s’anuncien no es venen, i la beguda industrial més venuda tornarà a pagar l’anunci més car de l’any, perquè saben que no poden parar de fer publicitat.

De la mateixa manera, mai no he vist que un quilo de pastanagues porti una joguineta de plàstic, o que als restaurants normals donin ninotets dels dibuixos animats amb els plats de macarrons. Són els fabricants de llaminadures o els restaurants de menjar ràpid els que han de recórrer als regalets per atraure els nens. Hi ha coses que ni un nen es menjaria si no li oferissin un ninotet. Tenim una tendència natural, espontània, a menjar sa, i cal enganyar-nos amb publicitat, regals, falses promeses o envasos de colors llampants per fer-nos menjar porqueries.

Aquest és un dels motius pels quals és important no obligar els nens a menjar, deixar-los decidir què i quant mengen (decidir, esclar, dins del que hi ha a casa. Un nen no menja llaminadures si els adults no en compren. És la seva responsabilitat). Mentre el nen mengés el que diuen els pares, i aquests estiguessin assessorats per un professional sanitari, més o menys aniríem bé. Però, als quinze anys, ¿qui fa cas als seus pares? Qui demana consell al pediatre? El nen que està acostumat a prendre decisions continuarà fent-ho, i moltes de les seves decisions seran encertades. El que no sap prendre decisions, el que sempre ha menjat el que li diuen, tot el que li diuen, exactament quan l’hi diuen, buscarà algú que li digui què ha de menjar. Però no serà la mare, no serà el metge. Serà la revista per a adolescents, la tele, l’ influencer, youtuber o instagramer de moda. La dieta de les coloraines, o dels cavernícoles, o els secrets de Hollywood per aprimar-se, o els secrets dels superaliments.

L’educació ha de ser una preparació per a la vida; i a la vida, els adults decidim què mengem. Permeti que el seu fill ho practiqui.