Pares, mares i mestres, eduqueu contra l’abús
Hi ha qui creu que l’afectivitat i la sexualitat són com un guèiser: no hi havia res i, de sobte, arriba l’adolescència i… bruuuuum, sorgeix el sexe! Però no és així: posats a comparar, l’afectivitat i la sexualitat són més aviat com un riu, que comença en el mateix moment del nostre naixement i transcorre de vegades sota terra -però va circulant- i normalment per la superfície. De vegades plàcid i de vegades tumultuós. Tots tenim el nostre riu i ha de poder anar al seu ritme. Per això, maleït sigui qui vulgui forçar-ne el curs, qui vulgui embrutar-lo, qui s’hi vulgui banyar sense permís! I encara més maleït si es tracta d’algú que estava encarregat de vetllar pel riu.
L’abús sexual és repugnant, el dels menors encara més. I quan els abusadors són persones que havien d’educar els infants, vetllar per ells i protegir-los… llavors se’ns acaben les paraules i ens envaeix la perplexitat i la ràbia. Com pot ser? I què podem fer?
La justícia ha de fer el que li pertoca. I nosaltres, família i escola, podem educar. Recordem als nostres fills i alumnes que tots els gestos d’afecte -agafar-se de la mà, fer-se un petó, acariciar-se, fer l’amor- són molt importants. I per això només cadascú de nosaltres pot decidir amb qui, quan i de quina manera compartir-los… i sempre d’acord amb l’altre.
Ensenyem als nostres fills i alumnes que el secret i la mentida són les principals armes dels agressors, dels que abusen. Que si l’abusador diu “Si ho expliques, tothom sabrà que ets dolent”, ells hi han de respondre: “I tant si ho explicaré! El que sabrà tothom és que tu ets el dolent!” Que si l’abusador diu “És un secret entre tu i jo”, ells poden dir: “Hi ha secrets bons i dolents. Aquest és dolent, no m’agrada i per això l’explicaré”. Que si l’abusador diu “És el nostre joc especial”, ells han de saber replicar: “Els jocs han de ser divertits. Aquest no ho és, no m’agrada, no vull jugar-hi, i per això l’explicaré”.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: no us canseu de conèixer els fills i alumnes (perquè així sabreu si alguna cosa no va bé) i no us canseu de mostrar confiança (i donar motius per merèixer-la), i així podreu comunicar-vos amb ells i comunicar-los que el seu cos és seu, que ningú té dret a abusar-ne i que sereu al seu costat, sempre.
