Pares i fiscals que obliden infants

Delegar permanentment la resolució dels conflictes en el sistema penal i buscar el càstig més gran possible no s’atura. Oblidem sistemàticament que, en la complexitat de la vida, el Codi Penal i el conjunt d’intervencions que l’envolten tendeixen a ser destructors. Si es tracta d’infants i adolescents, i de l’escola, les resistències a fer servir aquest sistema haurien de ser màximes. Ni policies, ni fiscals, ni jutges tenen com a missió educar. Qualsevol intervenció seva tindrà una alta probabilitat de fer mal.

Si, tot i que no existeixin per educar, han d’intervenir, les seves intervencions no han d’alterar els processos evolutius, no poden provocar ruptura i confrontació entre iguals, trencar les vinculacions afectives, els aprenentatges, etc. No han de trastocar significativament la condició infantil o adolescent. Han de funcionar d’acord amb el principi d’oportunitat (pensar abans si el benefici obtingut serà superior al dany provocat). Si no afegeix res de positiu a les seves vides i, a sobre, les complica, ha de deixar la intervenció necessària a altres sistemes i professionals.

Tenim un sistema protector i penal diferent, específic, per als nois i noies que encara no tenen 18 anys perquè volem que les respostes siguin diferents. Però els fiquem enmig de les complicacions penals adultes sense pensar en els danys que provoquem. Empipats amb l’escola, anem als jutjats quan sembla que el fill ha patit assetjament o quan algun professor els ha explicat “dogmes” que no són els nostres. Com que els grans sempre podem decidir pels menors, els fem servir impúdicament per a les nostres batalles adultes. Buscar que algú pagui o que ningú alteri el nostre projecte ideològic per a les seves vides ens porta a recórrer el camí de fiscalies i jutjats. Oblidem que això suposarà interrogatoris, recorreguts per instàncies alienes, modificació de les seves relacions amb els iguals, desconcert davant la guerra adulta, judicis que reobriran molt temps després vivències ja arxivades...

Finalment, he de recordar que els fiscals tenen com a obligació prioritària defensar els menors i evitar que siguin perjudicats. No han de perseguir delictes per encàrrec dels seus adults. Abans de ficar-los al sistema penal han de perseguir que altres professionals estiguin veritablement al seu costat.