FAMÍLIES... PARLEM-NE

No m’ho van ensenyar

Que bé que ens va aquesta frase de vegades, oi? “Com que no m’ho van ensenyar, no em podeu exigir que ho faci bé”. Però és un argument inacceptable i, si el pensem bé en el marc de la nostra tasca educativa, sembla que busquem que ens serveixi per justificar-nos. Si ens hem de guiar per actuar i educar segons el que vam aprendre i ens van ensenyar encara seríem a l’Edat de Pedra. ¿Deu ser que no hem après res des que érem infants? En tots els camps s’ha evolucionat, no tan sols en el camp de la tecnologia, i hem après maneres de relacionar-nos, de buscar informació; ens hem posat al dia en moltes temes -en el terreny laboral, sense anar més lluny- i no ens en queixem, ben al contrari. Si fos certa l’excusa amb què començava l’article, no hauríem pas avançat en el reciclatge, per exemple.

Sempre hi ha noves oportunitats per aprendre, per posar-nos al dia i per canviar actituds, encara que sigui més còmode continuar fent les mateixes rutines sense adonar-nos que, ara, ja no serveixen i cal canviar-les. No cal que qüestionem com ens van educar, perquè segurament ho van fer segons el que sabien, però això no ens dona dret a reproduir-ho sense pensar. Cal actualitzar i actuar de forma responsable per poder donar a la canalla l’educació apropiada al moment actual. Tenim capacitat per aprendre i, amb la nostra actitud, hem de mostrar que cal estar a l’aguait i que cal actuar millorant i canviant allò que permet respondre a les necessitats del moment.

Potser el que ens atabala és que hi hagi tanta informació i encara enyorem que hi hagi un únic missatge per, dòcilment, seguir-lo i, si no va bé, poder mirar qui en té la responsabilitat. Perquè, precisament, una de les millores que ha experimentat la nostra societat és que tenim a l’abast més arguments i possibles maneres de veure i de viure, i això ens permet prendre decisions i assumir responsabilitats.

El món canvia i no cal encallar-se sinó oferir a les nostres criatures flexibilitat i capacitat de reflexió i anàlisi per poder anar assumint els reptes que hi haurà en un futur no tan llunyà davant de situacions que encara no podem preveure. Eduquem per al futur, no per viure en el passat. Malgrat que hi ha aspectes que, per fonamentals, són atemporals: estimar, escoltar, la responsabilitat, la maduresa i el respecte, per exemple.