HORMONES, GUIX, ETC.

Ni adoctrinament ni ignorància

N’hi ha que, per explicar l’orientació dels nostres adolescents cap a determinades idees polítiques i, sobretot, per entendre el creixement electoral dels partits que les representen, tiren de l’excusa de l’adoctrinament. Creuen, sense tenir-ne cap prova, que als centres d’ensenyament s’adoctrina d’una manera conscient i planificada.

És absurd. Si fos veritat, el creixement d’opcions antagòniques s’hauria d’explicar per actituds també antagòniques del professorat. I no crec que sigui el cas. És probable que, encegats per la ràbia i incapaços de descobrir raons més profundes, hi hagi gent que cregui que s’adoctrina en una catalanitat combativa si es recita Maragall, s’ensenya a les criatures a fer panellets, es penja a l’aula la Vella Quaresma o es fa una visita escolar al Parlament de Catalunya. Perquè la realitat és que, més enllà d’aquest contacte gairebé folklòric amb la realitat del país, a les aules es parla ben poc dels conflictes que ens afecten. Massa poc, n’estic convençut. És com si els centres no estiguessin preparats per a una època convulsa. És com si no tinguéssim clar que el paper dels professors no consisteix a explicar què pensem i que, per tant, no hem d’entrar en conflicte amb altres col·legues que no pensen el mateix. Als professors ens correspon, simplement, donar eines per interpretar la realitat i ajudar els alumnes a consolidar els seus valors. Quins valors? En això hauríem d’estar d’acord. I em temo molt que no hi estem.

Se suposa que el consens bàsic, per a un funcionari públic, professor, militar, jutge o policia, hauria de ser la Declaració Universal dels Drets Humans, i les llibertats civils. Sense aquest consens mínim és possible que no hi hagi adoctrinament, però hi ha ignorància supina. Què és el feixisme? Què ha estat històricament i com treu el cap, ben sovint, dins del programa de partits que no se’n consideren hereus? En això hauríem d’estar tots d’acord. Qualsevol alumne hauria de saber si és o no respectuós amb els drets humans i les llibertats civils afirmar que Espanya es va formar contra l’islam, i que aquesta és encara una lluita plena de sentit. Que els immigrants es mengen el pressupost d’uns serveis socials, educatius i sanitaris que són de tots. O que les feministes són dones lletges que diuen a les altres dones el que han de fer. Sí, els professors n’haurien de parlar a classe.