LA SETENA HORA

Lliçons magistrals

Nosaltres som partidaris de les lliçons magistrals, perquè aprenem sempre que tenim l’oportunitat d’escoltar algú que disposa d’uns coneixements i els exposa de manera clara, concisa i convincent. Allò que exigim a les persones que les imparteixen és que aportin una nova lectura de les coses del món i, per consegüent, provoquin un desplaçament en la nostra capacitat de comprensió. És per això que sempre ens sorprèn quan es critica els docents que fan lliçons magistrals. Si un mestre es pot anomenar com a tal és precisament perquè sap fer exposicions que reuneixen les tres C que hem anomenat: claredat, concisió i convicció.

Si fos per a nosaltres, l’exercici que més puntuaríem en unes oposicions és el que considerem saber estar amb el saber. Això vol dir la capacitat de situar-se davant dels altres, d’atraure’ls cap a una determinada problemàtica i d’apel·lar a la seva implicació en possibles respostes. No se’n sortirien de la prova els que es limitessin a repetir allò que ja ha estat dit o escrit, sense aportar la seva visió personal. Per contra, se’n sortirien els que amb recursos lingüístics i no lingüístics provoquessin el pensament i estimulessin la imaginació.

Fidels als grans mestres de la retòrica, també tindríem en compte les obertures i els tancaments del discurs: quan s’obre una exposició s’ha de saber captar l’atenció cap al tema; quan es tanca ha de quedar clar que tot es pot concebre des d’una nova perspectiva i que és aconsellable de tant en tant posar en crisi la nostra manera d’actuar. Com és obvi, obtindrien molt bona qualificació els que, més enllà de la lliçó magistral, mostressin l’habilitat suficient per promoure la capacitat de saber estar amb el saber.

Quan tractem sobre el que alguns anomenen gestos professionals (les maneres de fer pròpies de mestres i professors), no convé censurar sense prendre en consideració el context. Les lliçons magistrals són necessàries, sempre que responguin a un bon magisteri. Ho són tant com les converses que estimulen el contrast entre punts de vista diferents. Si alguna cosa caracteritza la llar on habiten els sabers és que no hi ha mai una única porta d’entrada. Explorar totes les portes amb prudència i saviesa és, sens dubte, el gest professional que marca la distinció entre un docent adotzenat i un bon docent.